Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversos. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de gener del 2011

Visca el Girona FC i força Atlètic Club de Banyoles!

Davant l'absurd de jugar el divendres en horari d'after hours, reivindiquem també el futbol més genuí i popular deslligat d'interessos comercials i centrat en els autèntics valors de l'esport. Desde el nostre petit grup una abraçada ben forta a la gent de l'Atlètic presents ahir a Montilivi i a la gent scooterista de Banyoles i Porqueres.

Som-hi Girona!

Us deixo dos links interessants:

Atlètic Club de Banyoles:
http://www.atletic.cat/

Cervesa Atlètica:
http://www.primaveradigital.com/atletic/atletica/

divendres, 17 de desembre del 2010

Nova exposició a Can Pop

dilluns, 22 de novembre del 2010

Tardor

Esperonat pel bon resultat a domicili del Girona FC, havent vist el partit i amb la finalitat de fer una mica d’exercici després d’haver passat el dissabte enganxat a la televisió mirant tres partits seguits, vaig decidir fer una petita excursió el diumenge al matí, tot i que no podia ser de gaire dificultat perquè encara tinc el costellam fet un mapa de la pinya amb la Vespa... sí nois, una caminada tranquil•la el diumenge al matí, molt lluny han quedat les nits d’alcohol i batusses futboleres que em feien llevar tot just per dinar amb el cap enterbolit i alguna vegada amb un ull morat.

Rumiava l’excel•lent suport que va tenir l’equip a Elx malgrat la nul•la cobertura televisiva durant la retransmissió i més encara el que hagués tingut si  haguessin deixat entrar els tambors a la claca blanc-i-vermella. Pel que he llegit al fòrum del Girona el tracte cap als aficionats gironins per part del staff de l’estadi de l’Elx no va ser prou correcte i a més en acabar el partit van estar retinguts una estona cosa que no em sembla massa bé tenint en compte la bonhomia dels seguidors blanc-i-vermells.
Aplaudeixo els aficionats que aguanten vuit hores enllaunats a un bus per veure el nostre equip i crec que ens hauríem d’engrescar tots i jo el primer i poder fer desplaçaments massius almenys als llocs propers com Barcelona, Osca o Tarragona.

Rumiava que arribaran les tardes fredes a Montilivi, tardes de bufanda i guants mirant el partit amb els peus congelats pel fred i la humitat que s’instal•la a l’estadi a finals de novembre i no marxa fins a finals de març, rumiava que tant de bo aquest any les graderies no es buidin els mesos d’hivern i que per comptes del clàssic ambient glaçat el camp sigui com un braser ple d’espurnes vermelles ben vives.

Som-hi Girona!


dimarts, 27 de juliol del 2010

Una tarda a l'Òpera

Gran tarda estival de futbol a Palamós malgrat el resultat, Palamós 0 – Español 4. Una cervesa glaçada abans d’entrar al camp i ja dins una bota de vi ben fresquet per combatre la canícula estival tot xerrant amb amics i disfrutant d’un matx de futbol.

Boníssim ambient al sector de l’afició local amb “tifo” de tires de plàstic inclòs i ambientàs durant tot el partit amb els sempre animosos i enginyosos càntics de la Penya Sport, es van fer tot el CD i algun bonus track espectacular.
L’Equip estarà a tercera divisió però el Degà té amb la Penya Sport una afició de primer nivell incloent la secció bisbalenca i la secció llobregat, no obstant i degut a la seva obsessió malaltissa vers el nostre equip vam haver de suportar el clàssic de: “sexe, metadona i puta el Girona”...Em va sobtar el gran nombre d’aficionats pericos presents a les grades incloent la Penya Blanc i Blava de Girona.
Força Girona!

dilluns, 19 d’abril del 2010

Recomanació de Sant Jordi: Tenim un nom.

No és cap secret que la totalitat dels membres de la nostra penya som culés i la major part socis del F.C. Barcelona però no he escollit aquest llibre per aquest motiu sinó perquè es tracta d'un text extraordinari sobre elements universals referents a la naturalesa humana utilitzant de punt de partida de la narració una situació de distanciament entre un pare i un fill que decideixen anar plegats a la final de Champions de París i a partir d'aquí es va parlant de les seves relacions personals i amb d'altres membres de la família.
Qualssevol persona que viatgi seguint un equip sap que independentment del propi matx, en els desplaçaments llargs solen haver-hi moments que d'una o altra manera podem considerar especials.

Encara no he acabat el llibre però no tinc cap dubte en recomanar-lo pel Sant Jordi d'enguany.

Bon Sant Jordi, Patró de Catalunya!

dijous, 14 de gener del 2010

Barrilete cósmico

a Diego Armando Maradona
(al ser humano) porque, com él dice,
“la pelota no se ensucia…”


Un villerito más jugando a la pelota
en los baldíos del no-futuro

un partido entre los que pueden
y los que no pueden más
en los potreros de la desesperación

un cinco a cero digitado por dios
desde los antros del más allá de los osados

goleada por afano
en el tiritar de la pobreza

no había tu tía y habría deudas nuevas
pero el asado se haría igual

en Villa Fiorito, en la Boca, en Villa Soldati,
en la Matanza, en la Quiaca, en las embajadas
de los bolsitos de los inmigrantes
que deambulan por los mundos
esperando un gol del diez

bálsamo incongruente
paradógico como las banderas Argentina, Catalana,
del Barça, de Boca

en el atadito inmundo de
la zozobra sin agua caliente para el mate

en la pensión/mansión
junto al figurante
del Museu d’Història de la Ciutat
o junto al ecuyeré fantástico del circo Raluy

cinco a cero,
cuatro goles y un golazo
retumbaron en el encéfalo
de mi ser chiquitito
de mi ser delicadito
de mi ser asustadito
caminando por los puentecitos de Girona
las callecitas de Barcelona o de Buenos Aires/La plata
o el Distrito Federal mexicano

“discúlpenme muchachos, cometí errores,
me equivoqué, pero… aquí estoy, dando la cara…”

Diego paradito en el medio de la Bombonera
solito como yo en este instante
frente a un mundo descontrolado

esperando todas las noches junto al puente

¿regresará el pez en sepia?
¿traerá carta de mi amada?

bálsamo para aquella almita
que alquilaba una habitación
decorada con trastos
recogidos de los contenedores de basura

recuerdos de los espíritus
emergentes desde dentro mismo de las murallas
de la ciutat vella

gritan

todas las madrugadas
escenas desgarradoras

sangre brotando
de las grietas de la vida

amurallada

húmeda como savia vegetal

empalidece los rostros de los subnormales
que a aquellas horas
arman su equipaje.

Autor: Edu Sívori Alt
Recull de poemes “Peces Mensajeros” (2009)
Edicions: el llop ferotge


Fantàstic poema del poeta i amic argentino-català Edu Sívori, juntament amb “veinteañera” és el meu poema preferit del recull d’aquest autor tan interessant i millor persona.
El futbol amb tot el que l’envolta: Passió, sofriment, esperit de superació, companyerisme, sacrifici… és VIDA! I als qui no els agradi, tal i com diría l’amic Diego: “que la sigan mamando!"