Aquesta és la història del Club Deportiu Girona, una història que va durar 13 anys i que és la d'un equip que malgrat en teoria era independent del Girona FC, en la pràctica n'era el filial. Per intentar guardar una mica l’aparença d'aquesta separació entre ambdòs clubs, el Deportiu vestia camisa completament vermella i pantalons blancs però en el fons no deixaven però de ser blanc-i-vermells.El Deportiu neix l'any 1946, la seva directiva era formada per gent de Girona assídua de Can Montaña, la intenció era fer jugar el reservistes del Girona i el camp òbviament seria també l'estadi de Vista Alegre, com a curiositat die que el Deportiu compartia categoria amb un altre club local anomena “Educación y descanso” que tenia el seu terreny de joc a la Devesa.
La finalitat del Deportiu era tenir una pedrera pròpia i aquest va ser un objectiu reeixit atès que jugadors com Curbet, Fàbrega, Armengol, Sierra, Espígol... feren el salt al primer equip els següents anys. El deportiu a més era un equip solicitadíssim per jugar partits amistosos arreu de les comarques.
La temporada 1949-1950 s'inaugura oficialment a Vista Alegre amb un Girona FC – FC Barcelona, alineant el jugador deportivista Enric Sierra amb la davantera del Girona, la qual cosa tornava a provar la importància creixent del Deportiu com a filial. Malgrat la ja contrastada rellevància del Deportiu a nivell mediàtic l'equip amb prou feina rebia cap atenció més enllà d'alguna petita ressenya de tant en tant. El nivell del Deportiu anava pujant d'any en any i la temporada 1952-1953 es tant a la categoria de regional els partits del Deportiu solien ésser sinònim de bon futbol, serveixi d'exemple una crònica de la premsa de Cassà de la Selva que dies abans de la visita del Deportivistes deia literalment:” Los deportistas amantes del futbol local estan de enhorabuena pues si un equipo forastero gusta a la afición no hay otro como el Club Deportivo Gerona, cuya preparación técnica es de sobra conocida y cuyo equipo es la verdadera cantera provincial”.
Els problemes pel Deportiu que va seguir vivint el futbol intensament tant a la lliga com amb els innombrables partits amistosos que disputava van començar l'any 1953, el joc era bo però els aficionats no anaven a veure el Deportiu, tant era així que amb prou feina es podia cobrir la despesa de dues mil pessetes que costava el partit amb la recaptació de cada jornada i s'acaba la temporada a empentes i rodolons. Aquesta situació s'aniria perllongant en el temps i les properes temporades i quan en la temporada 1955-1956 per fi es tocava l'ascens amb la punta dels dits, el somni es va esvair per una denúncia d'alineació indeguda del Deportiu que van fer que l'equip perdés per la burocràcia el que tan temps i esforç li havia costat, l'ascenç a la primera categoria regional.
La situació era cada cop més insostenible en l'aspecte econòmic i es començaven a alçar veus contraries a la continuitat del projecte del Deportiu, contra tot pronòstic el Deportiu sobreviu a la temporada i l'any següent encara la seva darrera temporada, la 1958-1959, al final d'aquesta comesa, concretament el 2 de juliol de 1959 el Deportiu desapareix i neix el Girona B, si bé el Deportiu s’acomiada de Vista Alegre apallissant el Seu d'Urgell i el Calella per 8 i 5 a 0 respectivament. La petja del Deportiu va ser tant gran que fins i tot durant anys després quan jugava el Girona B, la gent deia que anava a veure el Deportiu, en definitiva aquest equip va escriure una pàgina d'or en la història esportiva de la ciutat i del Girona FC i si bé això fou possible amb l'esforç i la il·lusió de molts gironins menció a part mereix el Sr. Narcís Julià, l'ànima del Deportiu, equip al que es va dedicar amb cos i ànima per aquest motiu el Sr. Narcís Julià sempre tindrà un raconet al cor del aficionats blanc-i-vermells per la seva feina i per l'amor que tenia a l'esport, a la ciutat i al Club.
Força Deportiu!
