Pot semblar una mica estrany que parli de les quatre millors pel·lícules de futbol però el fet és que entre aquestes i la resta de les que he vist hi ha un abisme i abans de fer un “top 5” dels millors films i haver d’incloure una referència que no m’hagi acabat de fer el pes prefereixo deixar-ho en quatre. Quedi clar que és la meva opinió, que no sóc cap cinèfil i que al capdavall sobre gustos no hi ha res escrit, si podeu agafeu-les en vídeo o descarregueu-les de la xarxa, les podeu veure una tarda d’hivern acompanyat d’una bona cervesa i algo per picar que també vé de gust fer un vespre de sofà de tant en tant!
Núm.1.- The Damned United (Anglaterra any 2009). És la història del periple de l’entrenador Brian Clough durant els 44 dies que va estar dirigint el Leeds United, actualment el Leeds és a la tercera divisió anglesa però durant els anys 60 i 70 en els que està ambientada la pel·lícula va viure una època daurada en la que va assolir grans fites. El fet és que la història tracta de la incorporació com a tècnic de Brian Clough al Leeds, substituint l’antic entrenador Don Revie que havia estat 16 anys dirigint el Leeds i que va plegar al ser anomenat seleccionador anglès. Brian Clough, un home arrogant i egocèntric com un casa de pagès venia d’aconseguir grans èxits amb el Hartlepools United i el Derby County i a més odiava a Don Revie, per la qual cosa va entrar al Leeds desprestigiant l’antic entrenador i el primer dia que es va dirigir a la plantilla els va dir textualment: “Podeu llençar a les escombraries totes les medalles que he guanyat aquests anys, ja que pel que sé les heu guanyat totes robant”, el que sí es cert que el Leeds s’havia guanyat la fama d’equip brut al llarg dels anys anteriors encara que això no justificava les paraules de Brian Clough. Durant els 44 dies que va ser tècnic del Leeds no va poder tenir pitjors resultats i la paciència del Leeds es va acabar el dia que un equip de tercera, el Huddersfield Town, els va empatar a casa en un partit de copa (seria com si el Palamós o el Llagostera empatés al Camp Nou en un partit de copa del rei). Brian Clough fou cessat amb un “finiquito” de quasi 100.000 lliures esterlines i a sobre el dia que plegava va tenir els ous de dir que aquell era un moment horrorós pel Leeds United. Un personatge i una gran pel·lícula, sens dubte la millor que he vist de temàtica futbolera. 
Núm. 2.- Escape or victory (Evasión o victoria, Estats Units 1981). Clàssic entre els clàssics dedicat al món de futbol i amb una curiosa barreja d’actors impressionants (Michael Cane), grans futbolistes (Bobby Moore, Pelé, Ardiles) i d’altres actors amb qualitats interpretatives més qüestionables (Sylvester Stallone). La pel·lícula ambientada a la segona guerra mundial, tracta d’un grup de soldats presoners dels alemanys que són desafiats a jugar un partit de futbol amb els seus carcellers. El que posa la pell de gallina és que la història està inspirada en fets reals, concretament en l’anomenat partit de la mort que es va jugar a l’agost del 1942 entre un equip format per jugadors alemanys i un equip d’ucraïnesos que es deia FC Start, si bé quasi tots els jugadors eren ex futbolistes del Dinamo de Kiev. Els alemanys van voler demostrar en ple apogeu del III Reich, la superioritat de la seva raça i per això abans de jugar van advertir als jugadors ucraïnesos que si no es deixaven guanyar els executarien però el fet és que durant el partit el FC Start no solament va guanyar als alemanys sinó que els va escombrar i humiliar en el terreny de joc davant d’un munt d’espectadors, malauradament alguns sí van ser assassinats uns dies després del partit com a represàlia.
Núm. 3.- Best (Anglaterra 2009). Aquesta pel·lícula potser no és de les millors però és que tracta de la vida de George Best (el cinquè Beatle), jugador Nord Irlandès autèntica icona del món del futbol i personatge pel que sento autèntica devoció. George Best va néixer l’any 1946 a Belfast, fou un gran jugador que ocupava la posició d’extrem i que va jugar amb un munt d’equips al llarg de la seva vida: Cork Celtic (Irlanda), Fulham (Anglaterra), Hibernian (Escòcia), Motherwell (Escòcia) i també va jugar amb equips dels Estats Units però sempre serà recordat com a jugador del Manchster United amb el que va guanyar dues vegades la Premier i una Copa d’Europa (1968). El realment fascinant d’aquest senyor a part de la seva qualitat com a futbolista és la vida d’excessos que duia tant de tipus alcohòlic com de caire sexual i sobretot el seu sentit de l’humor que ha deixat frases cèlebres per la posteritat, probablement amb la transcripció d’ulgunes de les seves declaracions un podeu fer una idea de com era aquest "peça": · “ Hi ha molta gent que diu que he anat al llit amb set Miss món però només han estat tres”.
· “He deixat de beure...però només quan dormo”.
· “L’any 1969 vaig decidir deixar les dones i l’alcohol, van ser els pitjors vint minuts de la meva vida”.
· “Tenia una casa a la costa però per arribar-hi s’havia de passar per davant d’un bar, mai vaig arribar a veure el mar”.
· “He gastat molts diners en dones, alcohol i cotxes, la resta l’he malgastat”.
· “ Fa anys vaig dir que si havia de triar entre marcar-li un gol al Liverpool o follar-me a Miss Món em seria molt difícil decidir-me, afortunadament he pogut fer les dues coses”
En fi, senzillament impressionant. George Best va morir l’any 2005, a l’edat de 59 anys per la factura que li va passar el consum desaforat d’alcohol, tot i així la majoria de la gent no viurà en 90 anys tan intensament com ell en un mes. George Best Forever!
Núm.4.- I.D.( Identificació, Anglaterra 1995). Aquesta pel·lícula tracta d’un fenomen associat al món del futbol, el hooliganisme. Els hooligans, un model d’aficionat al futbol que té com a premissa la violència i el consum de cervesa, és un tipus d’aficionat que va néixer a Anglaterra i que s’ha exportat a d’altres països, bé amb diferents noms o en diferents subcultures però que al capdavall vol defensar el seu equip a hòsties davant el grup radical de l’altre equip. Aquest film està molt bé perquè tot comença amb l’encàrrec que reben uns policies d’infiltrar-se en una banda de hooligans del Shadwell (inspirada en els temibles hooligans del Milwall), al principi tot comença bé però un dels policies es va sentint cada vegada més a gust repartint castanyes, bevent com un cossac i anant de festa amb els col·legues hooligans fins al punt que s’acaba convertint en un dels líders del grup. Memorable és l’escena en la que es fa passar per analfabet amb la finalitat que no el descobreixin o la de la discussió amb la seva dona. Una gran pel·lícula lluny dels arguments infantils d'altres de semblants i més modernes.