“Pertanyo a l’era de dues drogues dures, el futbol i l’alcohol, però així com l’alcohol continua sent el que era, el futbol ha perdut la lògica inicial que el va acompanyar fins els anys setanta i cada cop s’assembla més a la condició de droga de disseny”.Manuel Vázquez Montalbán
Fútbol. Una religión en busca de un Dios.
Com Manuel Vázquez Montalbán em considero un addicte al futbol i en part comparteixo cert desencís amb els plantejaments mercantilistes d’aquest esport avui en dia. Probablement no hi ha cap esport que aixequi un nivell de passió i fanatisme comparable, no entraré en les possibles causes que ho provoquen però sí és curiós que aquest esport, si bé no tal i com el coneixem avui en dia, s’ha practicat des de l’antiguitat remota per totes les cultures i arreu del planeta terra.
Us voldria explicar la història dels antecedents del futbol modern, entenc que la fundació del Sheffield FC (Anglaterra) l’any 1855 i del Forest FC (Anglaterra) quatre anys més tard, ambdós pioners del futbol britànic i la posterior assumpció de les Regles de Cambridge l’any 1863, van dotar aquest esport d’un reglament uniforme pràcticament idèntic al d’avui en dia i per tant ja estaríem parlant del futbol modern.
M’interessa la història dels jocs de pilota més antics i en certa manera precursors del futbol modern, no em vull estendre innecessariament, només quatre pinzellades de cada modalitat en ordre cronològic.
Els xinesos i el Tsu Chu:
Es tracta d’un joc de pilota que formava part de l’entrenament militar i del que es té constància fefaent de la seva pràctica des de l’any 255 abans de Crist, si bé alguns llibres d’història diuen que ja es practicava 5000 abans de Crist. La traducció literal de Tsu Chu, és: colpejar la pilota amb els peus (semblant al terme castellà balompié). Més o menys es tractava de fer passar la pilota per un cèrcol com el d’una anella de basquet però clavat a terra a mode de porteria, no és d’estranyar donçs que atès el grau de perícia del millors jugadors, aquest fossin considerats artistes. Hi va haver emperadors com en Wudi de la Dinastia Han (156-87 abans de Crist) que celebraven les seves victòries militar convocant partits de Tsu Chu.
Els japonesos i el Kemari:
Tot i que aquest joc es va començar a practicar uns anys més tard, hi ha proves documentals d’un enfrontament entre xinesos i japonesos l’any 50, en el que podem considerar el primer partit internacional. El Kemari el jugaven de 2 a 12 jugadors per equip i no era exactament una competició esportiva sino que més aviat tenia un caire cerimonial, quan es rebia la pilota s’havia de cridar “ariyaa” i repetir el crit cada cop que es tocava fins la darrera passada en que s’havia de cridar “ari!”. El terreny de joc es deia “kikutsubo” i es delimitava aprofitant els arbres que hi havia. Diuen que el gran explorador Marco Polo (1254-1324 abans de Crist), va ser qui els va copiar el joc i el va dur a Europa.
Els grecs i l’Episkyro:
Aquest joc ja es practicava l’any 800 abans de Crist. Aquest joc s’assemblava al futbol modern en que els equips eren de 12 jugadors i en les dimensions del terreny de joc, però el fet que es podés tocar la pilota amb les mans l’apropa més al rugby que estricament al futbol.
Els romans i el Harpastrum:
Data de l’any 146 abans de Crist i estaca basat en l’episkyro dels grecs, es jugava amb una pilota de pell de dimensions reduïdes i el fet que es podés jugar amb les mans i que els equips podessin arribar a tenir centenars de jugadors amb el conseqüent ball de bastons va fer que la seva pràctica s’emprés com ensinistrament militar. Els romans es dedicaven a fer partidets per tots el llocs que conquerien i es creu que així és com van estendre el “futbol” arreu d’Europa.Us imagineu jugar vestit de manaia?
Els indis americans i el Pasuckuakohowog (quins ous el nom!): 
Aquesta variant era extremadament violenta, el equips aplegaven fins a 500 jugadors per banda i estava permès estomacar-se independenment de tenir o no la pilota, de fet sovint hi havia abandonament per trencament i fractura d’ossos i altres ferides de consideració. No és estrany que per la naturalesa ultra violenta del joc els dos bàndols es pintessin la cara amb pintures de guerra, els partits podien durar hores i es tractava de dur la pilota al final del camp dels rivals. Més que un precedent del futbol, em sembla un precedent de les batalles de hooligans però el curiós de tot és que un cop acabava el partit es feia un dinar de germanor.
Aquesta variant era extremadament violenta, el equips aplegaven fins a 500 jugadors per banda i estava permès estomacar-se independenment de tenir o no la pilota, de fet sovint hi havia abandonament per trencament i fractura d’ossos i altres ferides de consideració. No és estrany que per la naturalesa ultra violenta del joc els dos bàndols es pintessin la cara amb pintures de guerra, els partits podien durar hores i es tractava de dur la pilota al final del camp dels rivals. Més que un precedent del futbol, em sembla un precedent de les batalles de hooligans però el curiós de tot és que un cop acabava el partit es feia un dinar de germanor.
Els esquimals i el Aqsaqtuk:
Literalment significa “futbol sobre gel” i era practicat per la tribu dels inuit, la pilota era un cap de morsa però contrariment al Pasuckuakohowog es tractava d’un joc místic i simplement calia xutar la “pilota” més enllà de la línia que delimitava el camp de l’adversari.
Els asteques i el Tlachtli:
Per alguns historiadors és encara més antic que el Tsu Chu però no en tenim evidències fefaents fins l’any 500 abans de Crist. Era més aviat una barreja de basket, volley i futbol però no es podien fer servir les mans per tocar la pilota. La pilota tenia un significat “màgic” i la identificaven amb el sol, l’astre al voltant del qual girava la seva religió i cultura. Es tractava de portar la pilota d’un camp a l’altre sense que toqués a terra. Lo cardat era predre el partit atès que l’equip perdedor era sacrificat al complert en honor al déus.
Els italians i el Calcio: 
Hereu directe del Harpastrum romà, el primer partit es juga el 17 de febrer de 1530 a la Piazza de la Santa Croce de Florència. Aquí trobem els primers precedents de les bandes musicals als estadis (que personalment detesto) ja que al voltant del terreny de joc s’hi aplegaven músics per tocar. Era força semblant al rugby i extremadament violent, la pilota no podia restar quieta en cap moment. Al Vaticà, Papes com Climent VII, Leo IX o Urbà VII, eren aficionats a la seva pràctica, costa de creure però era així... qui no voldria fotre una bona estarracada a en Ratzinger?
Hereu directe del Harpastrum romà, el primer partit es juga el 17 de febrer de 1530 a la Piazza de la Santa Croce de Florència. Aquí trobem els primers precedents de les bandes musicals als estadis (que personalment detesto) ja que al voltant del terreny de joc s’hi aplegaven músics per tocar. Era força semblant al rugby i extremadament violent, la pilota no podia restar quieta en cap moment. Al Vaticà, Papes com Climent VII, Leo IX o Urbà VII, eren aficionats a la seva pràctica, costa de creure però era així... qui no voldria fotre una bona estarracada a en Ratzinger?
Els francesos i La Soule: 
També hereu directe del Harpastrum i curiosament només es jugava el diumenge (que n’aprenguin!). Es jugava d’un poble a un altre i cada equip tenia centenars de jugadors, es tractava també d’un joc força violent en el que s’aprofitava per arreglar a cops de puny assumptes pendents entre els contrincants alien al partit en sí...de fet degut al nivell de violència que es va arribar va ser prohibit per Felip V l’any 1319 i per Carles V l’any 1388 tot i que molts pobles hi van continuar jugant fent cas omís de la prohibició.
També hereu directe del Harpastrum i curiosament només es jugava el diumenge (que n’aprenguin!). Es jugava d’un poble a un altre i cada equip tenia centenars de jugadors, es tractava també d’un joc força violent en el que s’aprofitava per arreglar a cops de puny assumptes pendents entre els contrincants alien al partit en sí...de fet degut al nivell de violència que es va arribar va ser prohibit per Felip V l’any 1319 i per Carles V l’any 1388 tot i que molts pobles hi van continuar jugant fent cas omís de la prohibició.
Espero que aquest tastet de jocs antics similars al futbol us hagi fet gràcia, més endavant la segona part amb el naixement del futbol modern, com no a Anglaterra.
Salut i visca el Girona FC! Ari!
