Curry, la mascota del Girona FC!

Mai he estat massa partidari de les mascotes i menys encara de les típiques, ensucradament inspirades en la factoria Disney però la criatura que es va passejar el dissabte per l’estadi és probablement una de les mascotes més abominables que he vist en la meva vida.

El diumenge llegint la crònica del partit al 9 esportiu, em trobo amb un petit article sobre la presentació de la mascota que es va dur a terme als jardins propers a la Torre Carlemany de Girona. Es veu que la criatura en qüestió està inspirada en l’emperador Carlemany tot i que se l’ha batejada amb l’acrònim “Carmany” i atesa aquesta circumstància es va decidir presentar-la als peus de l’antic campanar romànic del segle XI que fa de contrafort a la magnífica nau gòtica de la Catedral de Girona.

Al costat de la criatura en qüestió el President del Club, l’Alcaldessa de la ciutat i com plat fort el Sr. Joaquim Nadal i el Bisbe Francesc Pardo, ambdues persones extraordinàriament cultes (i això ho dic seriosament) rivalitzant per verbalitzar el comentari intel•lectualment més enginyós sobre el monstre que tenien gesticulant ben a prop.

Els comentaris tenen conya, d’una banda l’ex batlle destacava com l’any 785 l’emperador Carlemany va foragitar els musulmans de Girona (el Sr. Anglada deu estar resant perquè torni en Carlemany) i d’altra banda el Bisbe Francesc Pardo explicava que amb aquesta mascota el Girona s’arrela als valors de les llavors d’Europa...jo el que vull és que em passi unes llavors del que deu fumar aquest home pel matí...

Es curiós que entre aquestes anàlisis històriques en les que il•lustres personatges teoritzen sobre el més profund sentit d’una mascota que va dibuixar un nen petit i que probablement només s’estava divertint, la única cosa que m’ha vingut al cap és l’extraordinària semblança d’en Carmany amb els triangles de curry del restaurant xinès Gran Muralla de Girona, no és conya, si aneu a menjar el menú teniu la possibilitat de demanar-los sense cost extra, es tracta d’uns triangles com de pasta fullada farcits de curry i que prèviament cal sucar a la salsa agripicant, són deliciosos.

Per aquest motiu no crec que m’acostumi a dir-li Carmany si no que l’anomenaré Curry... ara podeu escriure dient que sóc un malparit i un cabró per riure’m de la mascota que ha dibuixat un nen però és que no puc aguantar-me! Primer ens colen un himne amb una lletra que fa pixar de riure (mira al teu costat, ara ja som dos...) i ara arriba en Curry a Montilivi i per si fos poc damunt d’un cavall... és boníssim!!! malgrat tot un rum rum em diu per dintre que acabarem estimant en Curry perquè té quelcom entranyable.

Visca en Curry! Som-hi Girona!

Aneu pensant què demanareu al Tió o als Reis...

Podeu trobar aquesta vinyeta i d'altres tires còmiques del divertit personatge Andy Capp, creat pel dibuixant Reg Smythe l'any 1957 , al següent bloc:

http://www.andycappworld.blogspot.com/

El Sr. Capp viu a Hartlepool (Anglaterra) i malgrat és de classe treballadora la veritat és que rarament treballa i tampoc es pot dir que estigui molt angoixat amb la seva situació. És molt aficionat al mam i es passa mitja vida bevent al pub o jugant al billar i als dards, les seves altres aficions són els pardals i el futbol en el que malauradament es sol posar en baralles i torna a casa ben estovat.

A casa l'espera la seva dona, la Sra. Capp, Florrie de nom de pila o simplement Flo que en té un bon bull amb aquest element per casa.

La vida de Brian 2

Avui he passat pel video club i m’he endut una pel•lícula que m’ha cridat força l’atenció: “ La vida de Brian 2”.

En la meva bona fe he suposat que es tractava de la segona part del llargmetratge que va estrenar l’any 1979 la genial companyia anglesa Monthy Python. Creia que podria veure escenes d’humor delirant, sentir cançons tan divertides com “Always look on the bright side of the moon” i disfrutar de les interpretacions d’actors com en John Cleese i companyia... malauradament res més lluny de la realitat atès que l’actor no és el mateix, l’acció no transcorre a Galilea i la pel•lícula no té l’humor intel•ligent de la primera part sino que més aviat és un subproducte de força mal gust.

El Brian de la segona part té un aspecte força diferent, per fer-nos una idea s’assembla als senyors que es poden veure a les fires de Girona, amb un ponxo de ratlles i una flauta de canyes amb la que toquen una y altra vegada la melodia de la banda sonora de Titanic.

Més que una pel•lícula es tracta d’un curtmetratge de bàsicament tres gags, en el primer gag en Brian ha de jugar un partit de futbol però com que no té cap respecte al Club pel que juga ni per la seva afició fa veure que està malalt i s’escapoleix de la seva obligació. El primer gag no m’ha fet gens de gràcia.

En el segon gag en Brian s’enfada perquè a vegades no entén la llengua que parla l’entrenador tot i que quan es dirigeix a ell sempre ho fa en la llengua que parla en Brian, podem pensar que en Brian és un políglota que parla moltes llengües i que l’entrenador és una persona dolenta que el vol marginar però la veritat és que en Brian és una mica ingenu només parla una llengua i en la seva estretor intel·lectual es pensa que vagi al lloc del món que vagi tothom parlarà només la seva llengua, dissortadament el protagonista de la pel•lícula mai podrà jugar amb un equip anglès, italià o francès perquè, és clar, no entendrà l’entrenador! El més trist és que el pobre Brian tampoc parla gaire bé la seva llengua i la seva expressió oral és més aviat justeta i no em vull ni imaginar les faltes d’ortografia que deu fer escrivint. En Brian molt enfadat decideix marxar del Club. Aquest segon gag tampoc m’ha fet gens de gràcia.

Finalment el tercer gag, al cap d’un temps en Brian torna a jugar a l’estadi del seu antic Club, aquesta vegada defensant l’elàstica d’un altre equip, com que malgrat que en Brian sigui un pobre noi no deixa de ser un bon jugador de futbol, aconseguiex marcar un gol molt bonic al seu ex-equip i decideix celebrar-lo tirant la samarreta a la cara d’un aficionat, el que no s’esperava en Brian és que aquest gest no li fa massa gràcia a l’aficionat i d’una pinya li giren la cara i li fan saltar dues dents.
En aquest tercer gag he rigut com un boig!

Classe tàctica per aficionats

Humor futbolero

Si penses que els homes no saben exterioritzar les seves emocions, espera't a que marquin un gol...

Quin dia tan meravellosament memorable... Chelsea 2 - Arsenal 0.

Sense comentaris... en conec un que al pas que va a l'estiu es podrà fer el mateix tatuatge... ja,ja,ja!

SOM-HI GIRONA!

Humor groller