La Bianyenca (Cervesa rossa de blat de moro)

Una altra cervesa Keks degustada recentment i amb força més cos que “la Brava”, elaborada entre d’altres ingredients amb blat de moro.

El que realment m’ha cridat força l’atenció ha estat la foto de la senyora de l’etiqueta i el seu somriure enigmàtic però inspeccionat més detingudament l’etiqueta he deduït que la cara d’anar tan ben servida sens dubte obeïa a l’estranya forma de les panotxes que conrea i l’ús “lúdic” que en deu fer al paller, digueu-me malalt o que tinc el cervell podrit però són les primeres panotxes que veig en forma de “cigala”, no haurien de ser rectes?

Us deixo amb una ressenya seriosa:

Cervesa rossa d’alta fermentació. Amb una bona
estructura i una bombolla carbònica molt fina, el
pas en boca és delicat i suau, amb la percepció
de tots els aromes que hi desen la pell de taronja
amarga i el celiandre. Una cervesa apta per amanides de formatge de cabra,

carns a la brasa, ous ferrats, espàrrecs i carxofes.

Salut i Girona Futbol Club!

Cervesa d'arròs La Brava

Excel•lent cervesa tastada aquest cap de setmana, el•laborada utilitzant entre d’altres ingredients arròs de Pals.

Comercialitzada per la casa catalana Keks i batejada com La Brava (per la Costa Brava) m’ha sorprès gratament el fet que es tractés d’una cervesa tan fina, suposo que el subconscient em traïa i fins ara era reticent a demanar-la perquè l’associava erròniament al sake. En fi, a vegades val la pena deixar els prejudicis de banda i poder gaudir de la teva beguda preferida amb un tast diferent, destacar que al fermentar a l’ampolla al cul queda una mica de pòsit i cal tenir-ho present al fer el darrer glop. Us deixo una ressenya que he trobat a internet i que subscric.

“Cervesa d’alta fermentació. La presència d’un cereal com el gra d’arròs, conreat i mimat per l’Albert Grassot a Pals, a la Costa Brava, no és un miratge sinó un intent d’elaborar una cervesa amb una estructura delicada, un gra de carbònic subtil i un sabor peculiar. Una cervesa rossa, amb tots els aromes dels cereals, pell de taronja, celiandre, ginebró i safrà de Jiloca.

Excel•lent per combinar amb les tapes més mediterrànies com els calamars a la romana, les navalles a la planxa, escopinyes, sonsos fregits o les clàssiques patates braves.”

No us puc confirmar si combina bé amb els calamars a la romana... perquè la vaig prendre sola, tanmateix estem a l’espera que l’estimat Jordi F, ens faci arribar un post especial de les millors tapes amb les cerveses que els donen més joc, Jordi que és per avui...!

Som-hi Girona! (a 2ª o a 2ª B)

A l'estiu: Sidra sí, orxata no!

A l’estiu convé tenir sempre a mà una beguda ben refrescant i si bé reconec que durant l’hivern amb prou feines consumeixo sidra atès que prefereixo entregar-me a les weiss biers a la que arriba el bon temps se’m torna a despertar el desig de prendre aquesta beguda feta a base de poma fermentada, una sidra ben glaçada, en aquest cas una Magners, probablement la sidra més famosa del món, a Girona la podeu prendre al Mckiernan’s de la Rambla i en cas que en volgueu prendre a casa, desconec si en venen al detall en algun establiment però recomano els “botellins” en pack de 6 que venen al Mercadona de Sidra el Gaitero i és que Astúries i el País Basc són grans i excel•lents productors de sidra.

La història de la sidra és ben antiga, els romans ja en consumien però sobretot els normands i els bretons ja en produïen i empraven no només per beure sinó també per cuinar, de fet si aneu a la Crêperie Bretton de Girona podeu demanar sidra i us la duran en uns vasos molt guapos.

No sóc cap expert en sidres artesanals i per això us parlo de la Magners en el ben entès que tot i tractar-se d’un producte industrial de producció massiva no deixa de ser un producte de gran qualitat. La casa Magners situada a Clonmel (Irlanda), usa fins a 17 tipus diferents de varietats de poma per produir la sidra, que fermenten en cubes de fusta de roure durant 8 setmanes per posteriorment filtrar-la, treure els residus i passar-la a una altra cuba per embotellar-la. Es recomana prendre-la amb glaçons ben grossos que en potencien els aromes.

Les sidres industrials a diferència de les més artesanals ja vénen filtrades i no cal “escanciar-les”, per “escanciar” cal aixecar l’ampolla i fer que el raig de sidra reboti a la paret del vas amb la finalitat que s’oxigeni la sidra, seguidament ja ens ho podem beure tenint present de no apurar el got ja que el pòsit roman al cul del vas. Vegeu la foto d’un gran amic “escanciant”, ja,ja,ja! Quin art!

Sidra, salut i Girona futbol club!

Futbol amb la millor companyia

El futbol entre setmana és perillós i més quan has quedat per veure el partit i un individu es presenta amb una selecció exquisida de cerveses, en aquest cas dues alemanyes i dues belgues.

Pel bàndol alemany Franziskaner i Schneider Original, ambdues tipus weiss i elaborades amb blat, no cal dir res de la Franziskaner (una de les meves 3 top beers, en la meva opinió empatada amb la Paulaner ) llevat que es produeix a la ciutat de Munich des de l’any 1363. La Schneider Original era la primera vegada que la tastava i em va agradar moltíssim.

Pel bàndol belga dues rosses super clàssiques i d’alta graduació, la Duvel i la Chouffe, aquesta darrera té un regust afruitat deliciós i és molt aromàtica.

No cal dir que la fotografia fa palès el deteriorament de l’estat visual després del tast.

Salut!

Un gintònic per relaxar-nos

Una proposta sublim per oblidar les penes de les dues darreres jornades i encarar el futur amb un punt d’optimisme, un combinat per prendre tranquil·lament a casa.

Hi ha moltes ginebres i de qualitats molt acceptables però avui és el torn de la London nº1, elaborada amb uns alambics especials que permeten a partir d’un alcohol de primera qualitat i 12 ingredients botànics, aconseguir una ginebra d’altíssima qualitat, de fet la olor que fa ja és absolutament deliciosa.

Aquesta ginebra la barrejarem en un got tipus “peixera” amb terrossos grossos de gel , amb tònica Fever Tree i un rajolí de suc de llimona natural.

La tònica Fever Tree, és d’elaboració anglesa i conté quinina natural de l’arbre de la febre, la quinina es barreja amb sucre de canya, àcid cítric i ratlladura de llimona per aconseguir aquesta tònica tan especial i selecta, de fet el que realment m’ha cridat l’atenció és conèixer l’origen d’aquest refresc; ens hem de remuntar a l’any 1630 quan els colonitzadors espanyols de l’amèrica llatina, seguint indicacions dels indígenes del Perú van fer les primeres raspadures a l’escorça de l’arbre de la febre per provar de guarir a la comtessa de Chinchón que havia emmalaltit de malària i patia fortes febres. La raspadura d’escorça de l’arbre de la febre que contenia quinina va resultar ser un bon remei a les febres i els espanyols en van començar a importar cap a Europa sota la denominació de “polvos curativos jesuítas”, la veritat és que el nom fa una mica de mal efecte però en aquella època encara no hi devien haver departaments de marketing.

El producte es va anar important sense massa èxit fins que l’any 1820 als soldats hindús que formaven part de l’imperi britànic amb la finalitat de prevenir les febres se’ls va acudir barrejar pols d’escorça de l’arbre, aigua i sucre, d’aquesta manera van inventar la tònica i la van batejar com indian tonic water, la veritat però és que malgrat hi posaven sucre, la tònica continuava tenint un gust força amargant i per mitigar aquesta amargor hi van afegir una mica de ginebra, havien inventat el gintònic! Els soldats anglesos molt aficionats a la beguda de seguida es van apuntar el descobriment i el gintònic es va convertir en la beguda oficial de l’imperi britànic, increïble però cert.

Els senyors que fan la Fever Tree, treuen la quinina d’una plantació d’arbres de la febre que hi ha Ruanda i que provenen de llavors originals peruanes. Avui en dia no crec que a ningú engripat se li acudeixi fotre’s un gintònic i el seu ús té un caràcter més aviat lúdic...

L’ampolla de ginebra London nº1, és de 70 cl i costa uns 32 euros, les ampolles de Fever Tree són de 50 cl i costen uns tres euros cadascuna, amb una ampolla de gin i tres tòniques ja podeu quedar arreglats, surten 5 gintònics com Déu mana. Suposo que a Girona en podeu trobar al Magatzem del Pont (al Pont Major, davant de pintures Vich) o alguna altra bodega de qualitat però nosaltres la vam comprar a Vins i Licors Grau de Palafrugell (ctra. De Torroella 163).

Salut i Girona Futbol Club!

Hofbräu i Ratskeller, temples cervesers de München

Una temperatura de quinze graus sota zero amb el conseqüent col·lapse vial ens va impossibilitar arribar amb temps de Sttugart on haviem aterrat fins a Munich per veure com el Bayern (blanc-i-vermell com el Girona) apallissava 5 a 2 a l’Herta Berlín, malgrat aquest gravíssim contratemps la part de la nostra penya desplaçada a Alemanya vam poder complir el segon objectiu de l’expedició centrat en la visita de dos temples cervesers i en la degustació de diferents viandes bavareses i especialment les cerveses tipus “weiss”, elaborades en blat i sempre pendents el diumenge de l’iphone d’en Joan des d’on arribaven les dades del partit èpic que es va viure a Girona on quedaven dos membres del nostre grup. Per fi s'ha fet justícia i després de les darreres ensopegades el Girona ha pogut sortir dels llocs perillosos.

Us deixem algunes fotos comentades i en breu (si ens toquen les entrades) serem a Sttutgart de bell nou per fer costat al Barça, som culés i mai ho hem amagat i menys després de l’any que hem viscut i per molts anys!El Ratskeller. Situat als baixos de l'ajuntament de Munich, antigament era una casa per pidolaires i sense sostre, com la Sopa de Girona però ha acabat convertint-se en un restaurant on hi poden menjar més de 1.500 persones i on preparen delícies bavareses com el famós "codillo" o les salsitxes típiques.Cerveses tipus "weiss" les marques més anomenades són Franziskaner i Paulaner.

Cerveseria Hofbräu, fundada el Segle XVI, amb capacitat per prop de 2.000 persones, amb una banda de música tradicional i un ambientàs espectacular. Aquest cerveseria també té la curiositat de ser el lloc on Adolf Hitler havia fet les seves arengues quan era a Munich, lloc on hi havia una seu del NSDAP.

Una de les moltes barres del local, el curiós és que hi ha la possibilitat de fer-se soci de la cerveseria i et guarden la gerra amb un número.La mesura standard és la cervesa de litre, aquest tipus pilsen, força suau i que permet fer-ne com a mínim un parell o tres mentre sopes.

Pintades de l'afició més aguerrida del Bayern, la Schickeria, en aquests moments a uns 14 graus sota zero!

Prometo no escriure més de cerveses una bona temporada!

Aquest blog romandrà sense actualitzar fins passat Reis!

BON NADAL I BONES FESTES A TOTHOM!

SOM-HI GIRONA!

Salut!

La cervesa no engreixa però té altres perills...

Sovint es diu que el pitjor dels mals de la cervesa és el fet de que engreixa. No és un tòpic purament català o espanyol sinó que és universal; i que resulta molt perjudicial per a les industries cerveseres i per a tot el món cerveser en general, però també per al consumidor, que al estar mal informat es priva de un dels plaers més grans que hi ha.

En aquests temps on l'aspecte físic, la línia o la salut corporal han substituït altres valors com la honradesa o la humilitat, han esdevingut autèntiques obsessions per a joves i no tant joves. Per tant avui en dia tot allò que engreixa passa a ser perseguit de manera indiscriminada. La imatge que tots tenim al cap de relacionar obesitat amb ingesta de cervesa està tan fortament enraigada a la nostra cultura que és molt difícil de eradicar. Però sense anar més lluny, la comunitat científica en la seva totalitat incluint-hi dietistes i experts en nutrició, han tingut que admetre a causa de les evidències que el problema de pes és un problema exclusivament relacionat amb les calories i la aportació de matèria grassa a la dieta.

En la composició de la cervesa doncs no hi intervé cap tipus de matèria grassa, i la aportació de calories en 1litre de cervesa és inferior que a 1 litre de taronja ( només 1 litre d'aigua i 1 litre de infusió té menys calories que la cervesa).

El problema recau doncs en la nostra cultura, més espanyola que catalana, però que també el podem fer nostre, i és la tradició de acompanyar la nostra cervesa amb una tapa com pot ser unes patates fregides, embotits, formatge, fruits secs, ... tots aquests aliments abundants en grasses i olis. Aquí és a on ens ve a la memòria la típica imatge dels alemanys o americans obesos on veuen litres i litres de cervesa acompanyada de grans salsitxes, rostits de porc, etc.
Després de aquesta petita explicació, algú podria dir: el que engreixa es l'alcohol! Doncs no!, ja que les quantitats de alcohol que porten les cerveses més corrents (entre un 4% i un 7% de graduació alcohòlica) ajuden a la digestió dels aliments, per tant arribem a la conclusió de que el consum de alcohol no només no engreixa sinó que pot ajudar a una millor digestió per conseqüent una disminució del pes.

Un altre tòpic a eliminar és el de que les begudes carbòniques engreixen a causa de que inflen la panxa, totalment fals.

Per finalitzar animar-vos a que en comptes de fer una “ coca-cola” o una “ fanta”, beveu una bona cervesa, fresca i espumosa!

Gerard P.
No obstant i un cop demostrat científicament que el consum moderat de cervesa no engreixa, sí volem alertar d’un dels riscs que en pot suposar una nit de consum excessiu com clarament es fa palès a la imatge i que pot suposar llevar-se amb un bon clau al cap i un espant de mort!

Birra, salut i Girona Futbol Club!

Tripel Karmeliet

Si hi ha una beguda íntimament lligada al món del futbol és sens dubte la cervesa, malauradament el seu consum a l’estadi està prohibit, suposo que per raons de seguretat però ens és impossible imaginar una prèvia a un partit o veure un matx a casa o al bar sense prendre una bona cervesa i si pot ser acompanyada d’alguna tapeta millor que millor.

Bèlgica a part de ser conegut per la xocolata, els musclos amb patates i les croquetes de gambes té el més extens i sublim catàleg de cerveses del món.

És impossible nombrar la quantitat de varietats que es produeixen al país, probablement les més anomenades siguin les cerveses “trappistes” elaborades als convents (són monjos però no tontos) i les més curioses, almenys per mi, les anomenades “kriek” amb gust de cirera, també fan cerveses de Nadal i cerveses aixampanyades. No sóc cap expert en cervesa i tot i que a la penya tenim un sommelier professional jo em limitaré a fer-vos una recomanació d’entre les diferents cerveses que vam poder tastar en tres dies repartits entre Brusel·les, Bruixes i Gant.

La recomanació és la “Tripel Karmeliet” de la casa Bosteels, una cervesa que es comença a produir a mitjans dels 90 i que deu el seu nom a dues raons: triple atès que es tracta d’una cervesa multicereal ( civada, blat i ordi ) i Karmeliet ( de les monges Carmelites) per una curiosa anècdota; resulta que els cervesers de la casa Bosteels tenien constància que l’any 1680 el convent de les Carmelites de Dendermonde ja es produïa una cervesa multicereal i la sorpresa va arribar quan consultant els arxius històrics varen poder comprovar que la fórmula que havien desenvolupat era idèntica a la de les monges Carmelites i d’aquí en ve el nom. És una cervesa de 8 graus, molt fina i aromàtica i que té una segona fermentació en ampolla.

Una altra cosa sorprenent és que a Bèlgica, cada cervesa es serveix amb la seva copa i tothom coincideix en assenyalar la copa de la Tripel Karmeliet com una de les més elegants dels centenars de cerveses i copes que existeixen al país.

D’altres cerveses que vam tastar per primera vegada i que ens van agradar moltíssim són la Carolus, la Rodenbach (la vermella de Flandes), la Barbar i la Kwak, aquesta darrera és molt curiosa perquè la copa és com una proveta i te la porten amb un suport de fusta, es veu que era la cervesa oficial dels cotxers i el suport de fusta els servia per poder recolzar la cervesa i anar mamant mentre duien el carro... suposo que aquella època no hi havia controls d’alcoholèmia.

Les millors cerveses belgues, inclosa la nostra recomanació, les podeu trobar a Girona mateix a la Beer Shop de plaça de l’Oli, al costat de l’Excalibur o davant del Museu del Vi.

Propera parada Munich!

Birra, salut i Girona Futbol Club!