A l’estiu convé tenir sempre a mà una beguda ben refrescant i si bé reconec que durant l’hivern amb prou feines consumeixo sidra atès que prefereixo entregar-me a les weiss biers a la que arriba el bon temps se’m torna a despertar el desig de prendre aquesta beguda feta a base de poma fermentada, una sidra ben glaçada, en aquest cas una Magners, probablement la sidra més famosa del món, a Girona la podeu prendre al Mckiernan’s de la Rambla i en cas que en volgueu prendre a casa, desconec si en venen al detall en algun establiment però recomano els “botellins” en pack de 6 que venen al Mercadona de Sidra el Gaitero i és que Astúries i el País Basc són grans i excel•lents productors de sidra.
La història de la sidra és ben antiga, els romans ja en consumien però sobretot els normands i els bretons ja en produïen i empraven no només per beure sinó també per cuinar, de fet si aneu a la Crêperie Bretton de Girona podeu demanar sidra i us la duran en uns vasos molt guapos.
No sóc cap expert en sidres artesanals i per això us parlo de la Magners en el ben entès que tot i tractar-se d’un producte industrial de producció massiva no deixa de ser un producte de gran qualitat. La casa Magners situada a Clonmel (Irlanda), usa fins a 17 tipus diferents de varietats de poma per produir la sidra, que fermenten en cubes de fusta de roure durant 8 setmanes per posteriorment filtrar-la, treure els residus i passar-la a una altra cuba per embotellar-la. Es recomana prendre-la amb glaçons ben grossos que en potencien els aromes.
Les sidres industrials a diferència de les més artesanals ja vénen filtrades i no cal “escanciar-les”, per “escanciar” cal aixecar l’ampolla i fer que el raig de sidra reboti a la paret del vas amb la finalitat que s’oxigeni la sidra, seguidament ja ens ho podem beure tenint present de no apurar el got ja que el pòsit roman al cul del vas. Vegeu la foto d’un gran amic “escanciant”, ja,ja,ja! Quin art!Sidra, salut i Girona futbol club!
