Cultura de Club i sentiment

Encara avui al matí se’m posa la pell de gallina al recordar l’acte de presentació del llibre testimonis en blanc-i-vermell a la Casa de Cultura de Girona.

Un bon grapat de persones, història viva i present del Girona FC, es van aplegar a la presentació d’aquest fantàstic recull d’entrevistes fruit d’un excel•lent i rigorós treball periodístic, un llibre farcit de dades interessants però també d’anècdotes i curiositats que val la pena llegir. Al final de la presentació es va apel•lar al sentiment de sentir-se del Girona FC i a l’orgull que representa lluir la samarreta de l’equip de la nostra ciutat i això darrer ho subscric completament: Fora complexes collons! Gironí, del Girona FC i català!

Fotografia inèdita

Agraïm a en Ramon de Vidreres que ens hagi fet arribar aquesta foto inèdita. Hi podem observar al tercer lloc començant per la dreta el gran jugador i esportista Josep Puig i Puig (Curta).

La fotografia correspon a una trobada de motocicletes marca Ossa per realitzar unes proves d'habilitat a les que en Curta hi era molt aficionat. Un autèntic luxe poder disposar de documents com aquest.

Gràcies.

Veure també:
http://penyacurta.blogspot.com/2009/01/josep-puig-i-puig.html

Benvingut al Club Ranko!

Jedan je Despotović !!

Tack Henrik

El passat 21 d’octubre es retirava Henrik Larsson, un dels jugadors més estimats del futbol mundial y que nosaltres hem vist jugar tant a Barcelona com a Glasgow. Malgrat Henrik Larsson és suec no té l’aparença d’un suec típic això s’explica pel fet que el seu pare era de Cap Verd. El primer equip en el que va jugar va ser el Högaborgs BK suec, més tard va fitxar pel Helsinborgs IF de la segona divisió sueca i de la seva mà va venir l’ascens.

El 1993 fitxa pel primer equip important, el Feyenoord holandès i quatre anys més tard arriba al Celtic de Glasgow, en el que es considera la seva època daurada, Durant aquest període guanya quatre lligues i dos Copes, siguent màxim golejador de la lliga escocesa en tres ocasions fins i tot va guanyar la Bota d’Or l’any 2001 al aconseguir marcar 35 gols a la lliga escocesa. Larsson és un jugador estimadíssim per l’afició del Celtic, els “bhoys”, així tenen més d’un càntic dedicat a aquest jugador que ja és una llegenda pel club escocès. A Escòcia ha rebut tot tipus de reconeixements, entre ells ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Strathclyde i més tard va rebre l’Ordre de l’Imperi Britànic.

A casa nostra va signar dues temporades amb el Barça, fent una contribució brillant al joc de l’equip que va guanyar les dues lligues i la Champions a París. Acabada l’etapa com a blaugrana torna a Suècia amb el Helsinborgs IF i malgrat va jugar una temporada més a primer nivell amb el Manchester United l’any 2007, es reincorpora al Helsinborgs IF club en el que es retira l’octubre del 2009 a l’edat de 38 anys.

Hi ha jugadors que són molt bons però que la seva actitud, el seu comportament fora del camp o els seus valors deixen molt que desitjar, Henrik encarna les virtuts que més admirem ja no només en un esportista sinó també a una persona i amb ell hem viscut tardes de futbol i Guinness inoblidables.

Gràcies Henrik!

Tack Henrik!

Mingu Balmanya, un crack al camp i a la banqueta

El Sr. Domènec Balmanya i Parera, conegut com a Mingu Balmanya és un gironí il·lustre i un gran futbolista que va arribar a ocupar el càrrec de seleccionador espanyol. La seva història i formació comença a Girona i després va passar directament al Barça equip amb el que fou titular.

Durant la guerra civil va fitxar pel Sète de la primera divisió francesa, els que no conegueu aquesta vila us recomano que un cap de setmana us hi acosteu amb cotxe, és un poble molt bonic.

Després de la guerra va a Girona per jugar amb el Doble Set i de bell nou al Barça obtenint el títol de Campió de Copa. Quan va deixar el Barça, va jugar amb el Nàstic i finalment es va retirar al quadribarrat Sant andreu.

La seva gran carrera però més que com a jugador va ser com a entrenador i si bé va començar amb el Girona, va dirigir també el Saragossa, l’Oviedo, el Barça, el Sète, el València, l’Espanyol, el Betis (proper rival de lliga del Girona), el Málaga, l’Atlético de Madrid, el Cadis per acabar retirant-se al mateix club en el que ho havia fet com a futbolista el Sant Andreu. Com a tècnic però la fita màxima va ser el nomenament com a seleccionador espanyol l’any 1966.

Un crack al camp i a la banqueta!

Josep Ferrer i Culubret, 16 anys al peu del canó.

Com Fèlix Farró un altre jugador dels que fan Club, 16 anys formant a la davantera del Girona FC de l’any 1930 al 1946. En aquests anys Ferrer va viure moments històrics del futbol a Girona: El darrer partit de la Unión Deportiva Gerona jugat a l’estadi de Montjuïc contra el A.S.Tranviaria, el primer partit oficial del Girona FC al camp de la Colònia Artigas de Badalona (veure primera entrada del bloc). No només era un jugador ofensiu, a més les seves internades i centrades als puntes es convertien en un malson per els defenses rivals, de fet molts gols eren mèrit inicial d’aquest gran jugador.

L’any 1946 coincidint amb la seva retirada i amb el camp de Vista Alegre de gom a gom es va celebrar un partit d’homentage per acomiadar-lo, fins i tot el diari Los Sitios va fer un article lloant la devoció del jugador pel Girona FC i animant als aficionats a anar al partit de comiat.

Josep Ferrer i Culubret, una vida esportiva en blanc-i-vermell.

Manel Trias "El Rajà"

Dins l’apartat de jugadors emblemàtics del Girona Futbol Club, ja hem parlat de Josep Puig “Curta” i Fèlix Farró, ara és el torn d’un altre gran jugador, en Martí Trias, que va estar 15 anys a la plantilla del Girona. Segons sembla el malnom de “El Rajà”, li venia per la seva afició a la taula però no ho sé del cert.

El que sí és cert és que juntament amb Farró i Ferrer formava part del trident de l’equip gironí conegut com “els tres mosqueters”, als qui socis i aficionats agraïen la seva entrega, lliurament i fidelitat al Club, tant és així que un any “El Rajà” fou requerit pel Centre d’Esports Sabadell, quan aquest es trobava en una situació desesperada i estava a punt de baixar a segona divisió, l’arribada del jugador gironí fou providencial i el Sabadell va salvar la categoria, això va fer que rebés una boníssima oferta per quedar-se al Club vallesà però ell va preferir tornar al seu Club, completant 15 anys d’esforç i bon futbol en blanc-i-vermell.

Cartell del dia del seu homentage, el 13 de juliol de 1947, encara va jugar 4 anys més al Girona F.C.
Gràcies “Rajà”, Descansa En Pau.

La fidelitat té un nom: Fèlix Farró

Si hi ha jugadors que mereixen un reconeixement per la seva fidelitat al Girona F.C., el Sr. Fèlix Farró n’és sens dubte un exemple.

Als 14 anys jugava amb els juvenils de la Unión Deportiva Gerona ( de les cendres d’aquest equip naixerà el Girona F.C), als 17 anys i en la mateixa data de fundació del Club, el 1930, s’integra al Girona on hi jugarà 16 anys gairebé sempre com a titular indiscutible, guanyant-se l’estimació dels aficionats i seguidors per la seva abnegació i esforç jugant amb l’equip i la seva personalitat.

A la meitat de dècada dels 30 va ser seguit per l’Espanyol però per motius que desconec no s’hi va arribar a incorporar. Està clar que són jugadors com el Sr. Fèlix Farró, els qui forgen la història del Girona i són alhora un exemple d’amor a la samarreta blanc i vermella.

Gràcies de tot cor!

JOSEP PUIG I PUIG "CURTA"

És lògic que dediquem una de les primeres entrades al jugador que dona nom a la nostra penya.

En Curta neix a Constantins, dins el terme municipal de Sant Gregori, malgrat tot el considerem saltenc perquè és a la vila de Salt on s’arrelà des de ben petit.

Es va formar com a jugador entre Salt i Girona, precisament el seu fitxatge durant la temporada 1940-1941 fou el seu primer gran pas com esportista. Aquesta temporada el Girona F.C. jugava a Segona Divisió, destaca com a curiositat la golejada aconseguida pel Girona al encolomar sis gols al Cartagena.

La temporada 1941-1942 (també a Segona Divisió) on el Girona juga en el segon grup (de tres) s’enfronta a equips amb noms tan curiosos com el Ferroviària de Madrid o el Constància d’Inca, és la segona i darrera temporada de Curta al Girona atès que ben aviat va estar al punt de mira del Futbol Club Barcelona.

La gent que el coneixia i l’havia vist jugar m’han comentat que es tractava d’un defensa amb una potència física i un fons envejables. Deixo per cadascú de vosaltres l’equiparació a algun futbolista actual, jo m’he fet la idea que devia ser tipus Puyol. Com a curiositat mireu-vos la tercera vinyeta de la tira còmica que he posat al recull d’imatges.

Jugant amb el Barça li va arribar la internacionalitat primer amb la Selecció Catalana i després amb la Selecció Espanyola amb la que fou tres cops internacional contra Portugal, Irlanda i Suïssa.

Quan va acabar la seva carrera com a futbolista va continuar jugant en equips de veterans.

Honor i respecte als qui han fet gran la història del Girona Futbol Club!

Recull d’imatges:

Temporada 1940-1941

Temporada 1941-1942

Amb el Barça, a la foto també hi apareix el mític porter Ramallets

Amb la samarreta del Barça

Còmic aparegut a la revista del Barça.

Amb la Selecció Catalana

Amb la Selecció Espanyola el 2 de març de 1947 a Dublin.

Irlanda 3 - Espanya 2.



La informació i fotografies s’han extret dels llibres “Història del futbol a Girona 1904-1957” i “Història gràfica: 75 anys del Girona F.C” ambdós escrits pel Sr. Jaume Curbet i Boj, en la meva opinió un documentalista brillant i el gran cronista de la història del Club.