El passat 21 d’octubre es retirava Henrik Larsson, un dels jugadors més estimats del futbol mundial y que nosaltres hem vist jugar tant a Barcelona com a Glasgow. Malgrat Henrik Larsson és suec no té l’aparença d’un suec típic això s’explica pel fet que el seu pare era de Cap Verd. El primer equip en el que va jugar va ser el Högaborgs BK suec, més tard va fitxar pel Helsinborgs IF de la segona divisió sueca i de la seva mà va venir l’ascens.El 1993 fitxa pel primer equip important, el Feyenoord holandès i quatre anys més tard arriba al Celtic de Glasgow, en el que es considera la seva època daurada, Durant aquest període guanya quatre lligues i dos Copes, siguent màxim golejador de la lliga escocesa en tres ocasions fins i tot va guanyar la Bota d’Or l’any 2001 al aconseguir marcar 35 gols a la lliga escocesa. Larsson és un jugador estimadíssim per l’afició del Celtic, els “bhoys”, així tenen més d’un càntic dedicat a aquest jugador que ja és una llegenda pel club escocès. A Escòcia ha rebut tot tipus de reconeixements, entre ells ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Strathclyde i més tard va rebre l’Ordre de l’Imperi Britànic.
A casa nostra va signar dues temporades amb el Barça, fent una contribució brillant al joc de l’equip que va guanyar les dues lligues i la Champions a París. Acabada l’etapa com a blaugrana torna a Suècia amb el Helsinborgs IF i malgrat va jugar una temporada més a primer nivell amb el Manchester United l’any 2007, es reincorpora al Helsinborgs IF club en el que es retira l’octubre del 2009 a l’edat de 38 anys.
Hi ha jugadors que són molt bons però que la seva actitud, el seu comportament fora del camp o els seus valors deixen molt que desitjar, Henrik encarna les virtuts que més admirem ja no només en un esportista sinó també a una persona i amb ell hem viscut tardes de futbol i Guinness inoblidables.
Gràcies Henrik!
Tack Henrik!
