dilluns, 7 de febrer de 2011

Curry, la mascota del Girona FC!

Mai he estat massa partidari de les mascotes i menys encara de les típiques, ensucradament inspirades en la factoria Disney però la criatura que es va passejar el dissabte per l’estadi és probablement una de les mascotes més abominables que he vist en la meva vida.

El diumenge llegint la crònica del partit al 9 esportiu, em trobo amb un petit article sobre la presentació de la mascota que es va dur a terme als jardins propers a la Torre Carlemany de Girona. Es veu que la criatura en qüestió està inspirada en l’emperador Carlemany tot i que se l’ha batejada amb l’acrònim “Carmany” i atesa aquesta circumstància es va decidir presentar-la als peus de l’antic campanar romànic del segle XI que fa de contrafort a la magnífica nau gòtica de la Catedral de Girona.

Al costat de la criatura en qüestió el President del Club, l’Alcaldessa de la ciutat i com plat fort el Sr. Joaquim Nadal i el Bisbe Francesc Pardo, ambdues persones extraordinàriament cultes (i això ho dic seriosament) rivalitzant per verbalitzar el comentari intel•lectualment més enginyós sobre el monstre que tenien gesticulant ben a prop.

Els comentaris tenen conya, d’una banda l’ex batlle destacava com l’any 785 l’emperador Carlemany va foragitar els musulmans de Girona (el Sr. Anglada deu estar resant perquè torni en Carlemany) i d’altra banda el Bisbe Francesc Pardo explicava que amb aquesta mascota el Girona s’arrela als valors de les llavors d’Europa...jo el que vull és que em passi unes llavors del que deu fumar aquest home pel matí...

Es curiós que entre aquestes anàlisis històriques en les que il•lustres personatges teoritzen sobre el més profund sentit d’una mascota que va dibuixar un nen petit i que probablement només s’estava divertint, la única cosa que m’ha vingut al cap és l’extraordinària semblança d’en Carmany amb els triangles de curry del restaurant xinès Gran Muralla de Girona, no és conya, si aneu a menjar el menú teniu la possibilitat de demanar-los sense cost extra, es tracta d’uns triangles com de pasta fullada farcits de curry i que prèviament cal sucar a la salsa agripicant, són deliciosos.


Per aquest motiu no crec que m’acostumi a dir-li Carmany si no que l’anomenaré Curry... ara podeu escriure dient que sóc un malparit i un cabró per riure’m de la mascota que ha dibuixat un nen però és que no puc aguantar-me! Primer ens colen un himne amb una lletra que fa pixar de riure (mira al teu costat, ara ja som dos...) i ara arriba en Curry a Montilivi i per si fos poc damunt d’un cavall... és boníssim!!! malgrat tot un rum rum em diu per dintre que acabarem estimant en Curry perquè té quelcom entranyable.

Visca en Curry! Som-hi Girona!