dimecres, 24 de novembre de 2010

La vida de Brian 2

Avui he passat pel video club i m’he endut una pel•lícula que m’ha cridat força l’atenció: “ La vida de Brian 2”.
En la meva bona fe he suposat que es tractava de la segona part del llargmetratge que va estrenar l’any 1979 la genial companyia anglesa Monthy Python. Creia que podria veure escenes d’humor delirant, sentir cançons tan divertides com “Always look on the bright side of the moon” i disfrutar de les interpretacions d’actors com en John Cleese i companyia... malauradament res més lluny de la realitat atès que l’actor no és el mateix, l’acció no transcorre a Galilea i la pel•lícula no té l’humor intel•ligent de la primera part sino que més aviat és un subproducte de força mal gust.

El Brian de la segona part té un aspecte força diferent, per fer-nos una idea s’assembla als senyors que es poden veure a les fires de Girona, amb un ponxo de ratlles i una flauta de canyes amb la que toquen una y altra vegada la melodia de la banda sonora de Titanic.

Més que una pel•lícula es tracta d’un curtmetratge de bàsicament tres gags, en el primer gag en Brian ha de jugar un partit de futbol però com que no té cap respecte al Club pel que juga ni per la seva afició fa veure que està malalt i s’escapoleix de la seva obligació. El primer gag no m’ha fet gens de gràcia.

En el segon gag en Brian s’enfada perquè a vegades no entén la llengua que parla l’entrenador tot i que quan es dirigeix a ell sempre ho fa en la llengua que parla en Brian, podem pensar que en Brian és un políglota que parla moltes llengües i que l’entrenador és una persona dolenta que el vol marginar però la veritat és que en Brian és una mica ingenu només parla una llengua i en la seva estretor intel·lectual es pensa que vagi al lloc del món que vagi tothom parlarà només la seva llengua, dissortadament el protagonista de la pel•lícula mai podrà jugar amb un equip anglès, italià o francès perquè, és clar, no entendrà l’entrenador! El més trist és que el pobre Brian tampoc parla gaire bé la seva llengua i la seva expressió oral és més aviat justeta i no em vull ni imaginar les faltes d’ortografia que deu fer escrivint. En Brian molt enfadat decideix marxar del Club. Aquest segon gag tampoc m’ha fet gens de gràcia.

Finalment el tercer gag, al cap d’un temps en Brian torna a jugar a l’estadi del seu antic Club, aquesta vegada defensant l’elàstica d’un altre equip, com que malgrat que en Brian sigui un pobre noi no deixa de ser un bon jugador de futbol, aconseguiex marcar un gol molt bonic al seu ex-equip i decideix celebrar-lo tirant la samarreta a la cara d’un aficionat, el que no s’esperava en Brian és que aquest gest no li fa massa gràcia a l’aficionat i d’una pinya li giren la cara i li fan saltar dues dents.
En aquest tercer gag he rigut com un boig!