Mai he estat partidari del futbol els dilluns, de fet, ni tan sols em fa massa gràcia que sigui els dissabtes, per mi el futbol és com una religió i en la nostra cultura el dia sagrat és diumenge, en la meva opinió és el millor dia per veure futbol.
És ben cert que les competicions europees sí es celebren sempre els dimarts o els dimecres però la raó de tot plegat és que òbviament és impossible que els partits es puguin disputar els caps de setmana per coincidència amb les respectives lligues nacionals, amb permís de les lligues del nord d’Europa que tanquen abans per motius climàtics.
Comentari a part mereix el que va passar aquest dilluns, sense tenir res preparat amb antelació, la casualitat i el fet de freqüentar llocs tèrbols, va fer que tres membres de la nostra penya ens trobéssim en un pis franc de l’entramat curtarra per comentar el clàssic i disfrutar d’una capsa d’Havans recent arribats de Cuba, cerveses de blat ben fresques i Cava de la nostra estimada terra.
Mentre a fora feia un fred que pelava i plovia, allà estàvem esterrossats davant un estufa de llenya a tot drap (más madera! com dirien els Germans Marx), parlant per telèfon amb l'únic afortunat de la nostra trepa que va poder veure el partit al Camp Nou, veient el resum del clàssic de tv3 i després punto pelota, disfrutant d’una nit 100% futbolera en la que també vam tenir una estoneta per parlar del nostre estimat Girona, en definitiva una nit de 5 estrelles!
Som-hi Girona!