Esperonat pel bon resultat a domicili del Girona FC, havent vist el partit i amb la finalitat de fer una mica d’exercici després d’haver passat el dissabte enganxat a la televisió mirant tres partits seguits, vaig decidir fer una petita excursió el diumenge al matí, tot i que no podia ser de gaire dificultat perquè encara tinc el costellam fet un mapa de la pinya amb la Vespa... sí nois, una caminada tranquil•la el diumenge al matí, molt lluny han quedat les nits d’alcohol i batusses futboleres que em feien llevar tot just per dinar amb el cap enterbolit i alguna vegada amb un ull morat.
Rumiava l’excel•lent suport que va tenir l’equip a Elx malgrat la nul•la cobertura televisiva durant la retransmissió i més encara el que hagués tingut si haguessin deixat entrar els tambors a la claca blanc-i-vermella. Pel que he llegit al fòrum del Girona el tracte cap als aficionats gironins per part del staff de l’estadi de l’Elx no va ser prou correcte i a més en acabar el partit van estar retinguts una estona cosa que no em sembla massa bé tenint en compte la bonhomia dels seguidors blanc-i-vermells.
Aplaudeixo els aficionats que aguanten vuit hores enllaunats a un bus per veure el nostre equip i crec que ens hauríem d’engrescar tots i jo el primer i poder fer desplaçaments massius almenys als llocs propers com Barcelona, Osca o Tarragona.
Rumiava que arribaran les tardes fredes a Montilivi, tardes de bufanda i guants mirant el partit amb els peus congelats pel fred i la humitat que s’instal•la a l’estadi a finals de novembre i no marxa fins a finals de març, rumiava que tant de bo aquest any les graderies no es buidin els mesos d’hivern i que per comptes del clàssic ambient glaçat el camp sigui com un braser ple d’espurnes vermelles ben vives.
Som-hi Girona!
