Ja està fet!
Malgrat que el brillant inici de temporada va fer que alguns féssim volar coloms, suposo que tothom hagués signat la permanència a tres jornades del final de la lliga.
La fita assolida és doblement meritòria d’una banda perquè som debutants a la categoria i d’altra banda perquè en bona part mantenim un bloc propi d’una categoria inferior i que s’ha hagut d’esforçar al màxim per poder plantar cara a equips tècnicament superiors.
Pel camí hem viscut victòries èpiques, derrotes inexplicables, han tallat el cap de l’entrenador (a qui agraïm la feina feta i a qui ens vam trobar a la final de la Champions a l’estadi olímpic de Roma on també vam poder saludar a Patrick Kluivert o Clíper com li deia algun Pecident...), hem patit molta pluja i molt fred, hem aguantat bromes sobre el nom de la nostra penya ( i les admetem: som pocs, tontos i la tenim petita...), hem sofert preocupació pel tema de la conversió a SAD (encara estem amoïnats...), hem fet molts nous amics (especialment el nostre estimat perico de Salt que ha aguantat tota la temporada les nostres bromes i que finalment s’estalviarà de veure a Cornellà un RCD Espanyol – Girona FC tal i com nosaltres desitjàvem), ens ho hem passat bé amb les altres penyes força més serioses que la nostra (els Immortals, els Hiroshis i els Mikis) i sobretot ens ha encantat fer les prèvies al mig camí, entre fans del Girona FC i aficionats visitants, amb una bona cervesa i com sempre fent-la petar.
La propera temporada tornarem a tenir futbol de primer nivell a la ciutat, ens visitaran equips històrics de primera com el Cádiz o el Betis, de fet per anar fent boca us deixo un cartellet de fa uns anys...
Malgrat que el brillant inici de temporada va fer que alguns féssim volar coloms, suposo que tothom hagués signat la permanència a tres jornades del final de la lliga.
La fita assolida és doblement meritòria d’una banda perquè som debutants a la categoria i d’altra banda perquè en bona part mantenim un bloc propi d’una categoria inferior i que s’ha hagut d’esforçar al màxim per poder plantar cara a equips tècnicament superiors.
Pel camí hem viscut victòries èpiques, derrotes inexplicables, han tallat el cap de l’entrenador (a qui agraïm la feina feta i a qui ens vam trobar a la final de la Champions a l’estadi olímpic de Roma on també vam poder saludar a Patrick Kluivert o Clíper com li deia algun Pecident...), hem patit molta pluja i molt fred, hem aguantat bromes sobre el nom de la nostra penya ( i les admetem: som pocs, tontos i la tenim petita...), hem sofert preocupació pel tema de la conversió a SAD (encara estem amoïnats...), hem fet molts nous amics (especialment el nostre estimat perico de Salt que ha aguantat tota la temporada les nostres bromes i que finalment s’estalviarà de veure a Cornellà un RCD Espanyol – Girona FC tal i com nosaltres desitjàvem), ens ho hem passat bé amb les altres penyes força més serioses que la nostra (els Immortals, els Hiroshis i els Mikis) i sobretot ens ha encantat fer les prèvies al mig camí, entre fans del Girona FC i aficionats visitants, amb una bona cervesa i com sempre fent-la petar.
La propera temporada tornarem a tenir futbol de primer nivell a la ciutat, ens visitaran equips històrics de primera com el Cádiz o el Betis, de fet per anar fent boca us deixo un cartellet de fa uns anys...
Felicitats a tota la família blanc-i-vermella de part de la Penya Curta!
