En jordi F, membre de la nostra penya, resident a la ciutat de Glasgow a principis dels 90 i soci del Celtic de Glasgow (a part del Girona FC) ens ha fet arribar una ressenya d’un dels Derbys més “calents” d’Europa en el que es barregen circumstàncies que res tenen a veure amb el futbol i enterboleixen l’ambient d’esportivitat que hauria de tenir qualssevol clàssic.
Al final de l’article trobareu fotos de les nostres visites a Glasgow en motiu del Rangers - Barça i del Celtic - Barça. Personalment he estat al camp dels dos equips: Ibrox Park (Rangers) i Celtic Park (Celtic), l’ambient (amb molta parafernàlia política unionista-lleialista o pro IRA) és estremidor, òbviament un aficionat normal no té res tèmer i vam fer pintes pel voltant d’ambdòs camps xerrant amb seguidors dels dos equips però evitant els pubs on es reuneixen les branques més dures de cada afició.
The Old Firm ( per Jordi F )
Com aficionats del Girona i apassionats pel futbol anglès en general, avui us deixem una petita mostra del que és el millor Derby europeu, esperant que el Girona torni la propera temporada més fort i millor......
Glasgow és una ciutat bruta, deixada i amb poc glamour per fer el turista. Sí, hi ha pubs, hi ha Clubs i sobretot hi ha un partit de Futbol. Glasgow és la capital del Derby més calent que es pot arribar a trobar a la capa de la terra. Oblideu Barça – Madrid, Spurs – Gooners, Liverpool – Everton..... res, tot comença i acaba a Glasgow.
El partit de futbol és el seguit de milions de veus i de controvèrsies vàries que el porten a ser diferents.
El partit de futbol és el seguit de milions de veus i de controvèrsies vàries que el porten a ser diferents.
Podem posar els antecedents en solfa per poder arribar a entendre el fet del Derby de Glasgow.
Política:
De fet és la principal arrel del conflicte. No ens enganyem , el partit no el juguen 22 jugadors, el juguen Catòlics contra protestants, el juguen dues comunitats que s’extenen des de Glasgow a Austràlia i que el seu desenllaç tres cops a l’any pot fer que la conjuntura d’una regió com Irlanda del Nord trontolli fins al col·lapse més absolut. Glasgow a l’estil de Derry o de Beirut ( en estils i escales diferents ) és una ciutat dividida en dos, la part rica i benestant ( històricament ) protestant i la part treballadora i immigrant que era la Catòlica, Catòlics arribats de la pobre i deprimida Irlanda a la recerca de feina en la pròspera i Industrial Escòcia . El Cèltic, va ser fundat l’any 1888 per un frare Marista en l’escola religiosa de Park Head, va ser la llavor que portaria a la lluita ferotge entre escoles primer i entre comunitats no gaire més tard.
Quina és la deriva política ? La majoria dels Catòlics Irlandesos no venien de la part sud de l’illa, venien de les zones ocupades per l’exèrcit britànic a l’Ulster, on la supremacia protestant portava a la alienció total d’una comunitat exclosa de drets i de deures. La majoria dels soldats que hi havia a l’Ulster eren escocesos, i protestants. El dolor es porta a dintre, el dolor no s’apaga i en “ territori enemic “ el dolor creix i et fa fort, això per part de les dues parts, obligades a viure conjuntament en la mateixa ciutat. L’odi arribava al fet de que si eres catòlic o protestant no jugaves a l’equip contrari, per principis i per que no et deixaven jugar-hi. De fet molts pocs casos s’han donat durant la història del Derby en que jugadors catòlics han jugat al Rangers o protestants al Celtic.
Rivalitat:
Hauria de ser el fet lògic del text, tal com hauria de ser en un Bilbao – Real Sociedad, que a hores d’ara no he sentit mai que es maltractessin els uns als altres. És el fet de viure en una mateixa ciutat, i de ser els millors equips d’Escòcia, de ser els més rics i a part de l’Aberdeen a la dècada dels 70’s els únics equips que tenen un mínim de implantació a la esta de l’espectre futbolístic mundial.
No es tracta de futbol, es tracta d’odi envers el germà que pot ser de l’equip rival, es tracta d’entrar en un Pub dels seguidors del Celtic i veure com un seguidor fa el gest de tirar un tret al clatell al jugador més odiat del Rangers. Es tracta de cridar fins a sagnar per la gola, no és d’aquesta terra. Pels que hem estat a un derby de Glasgow, la pell de gallina és perpètua. Els que han estat a Celtic Park coneixen el que dic. Paradise, un lloc sublim, un bunker de les tradicions més sagrades d’una comunitat envers l’altra. El Derby és com un acte religiós, una homilia que es segueix cada any, tres cops cada temporada, una batalla, que pot fer el que dia desprès del partit sigui un infern, o sigui un plaer, una joia, per molt més que la climatologia Escocesa ensorri els somnis de sol de tots els mortals.
De fet és la principal arrel del conflicte. No ens enganyem , el partit no el juguen 22 jugadors, el juguen Catòlics contra protestants, el juguen dues comunitats que s’extenen des de Glasgow a Austràlia i que el seu desenllaç tres cops a l’any pot fer que la conjuntura d’una regió com Irlanda del Nord trontolli fins al col·lapse més absolut. Glasgow a l’estil de Derry o de Beirut ( en estils i escales diferents ) és una ciutat dividida en dos, la part rica i benestant ( històricament ) protestant i la part treballadora i immigrant que era la Catòlica, Catòlics arribats de la pobre i deprimida Irlanda a la recerca de feina en la pròspera i Industrial Escòcia . El Cèltic, va ser fundat l’any 1888 per un frare Marista en l’escola religiosa de Park Head, va ser la llavor que portaria a la lluita ferotge entre escoles primer i entre comunitats no gaire més tard.
Quina és la deriva política ? La majoria dels Catòlics Irlandesos no venien de la part sud de l’illa, venien de les zones ocupades per l’exèrcit britànic a l’Ulster, on la supremacia protestant portava a la alienció total d’una comunitat exclosa de drets i de deures. La majoria dels soldats que hi havia a l’Ulster eren escocesos, i protestants. El dolor es porta a dintre, el dolor no s’apaga i en “ territori enemic “ el dolor creix i et fa fort, això per part de les dues parts, obligades a viure conjuntament en la mateixa ciutat. L’odi arribava al fet de que si eres catòlic o protestant no jugaves a l’equip contrari, per principis i per que no et deixaven jugar-hi. De fet molts pocs casos s’han donat durant la història del Derby en que jugadors catòlics han jugat al Rangers o protestants al Celtic.
Rivalitat:
Hauria de ser el fet lògic del text, tal com hauria de ser en un Bilbao – Real Sociedad, que a hores d’ara no he sentit mai que es maltractessin els uns als altres. És el fet de viure en una mateixa ciutat, i de ser els millors equips d’Escòcia, de ser els més rics i a part de l’Aberdeen a la dècada dels 70’s els únics equips que tenen un mínim de implantació a la esta de l’espectre futbolístic mundial.
No es tracta de futbol, es tracta d’odi envers el germà que pot ser de l’equip rival, es tracta d’entrar en un Pub dels seguidors del Celtic i veure com un seguidor fa el gest de tirar un tret al clatell al jugador més odiat del Rangers. Es tracta de cridar fins a sagnar per la gola, no és d’aquesta terra. Pels que hem estat a un derby de Glasgow, la pell de gallina és perpètua. Els que han estat a Celtic Park coneixen el que dic. Paradise, un lloc sublim, un bunker de les tradicions més sagrades d’una comunitat envers l’altra. El Derby és com un acte religiós, una homilia que es segueix cada any, tres cops cada temporada, una batalla, que pot fer el que dia desprès del partit sigui un infern, o sigui un plaer, una joia, per molt més que la climatologia Escocesa ensorri els somnis de sol de tots els mortals.
El cas de Mo Johnstone:
Fill d’una de les més grans llegendes del Celtic, Jimmy Johnstone, el jove Mo va començar la seva carrera al modest Patrick Thistle, on va marcar 41 gols en dues temporades i mitja, això va fer que molts equips sobretot de la Premiership es fixessin en ell, i va ser llavors que va signar per el Watford, un equip de la taula mitja baixa de la Premier on va marcar un bon grapat de gols en les seves dues temporades , i que van arribar a la final de la FA Cup. Seguint la tradició familiar va signar pel Celtic al 1984, on va esdevenir un dels herois de la comunitat catòlica, fent bo el cognom del pare i oferint gols i espectacle, intentant superar el Pare. Al 1987 davant de la seva meravellosa carrera i amb un futur a Europa , Mo signa per el Nantes el 1987-89, on juga a Europa, i fa dues temporades força bones, i amb la esperança de seguir en alguna lliga més competitiva que la Francesa o l’escocesa. Al final de la segona temporada, en una roda de premsa Mo anuncia la seva tornada al Celtic , el Club del seu cor i el Club que sempre l’acolliria com fill pròdig. Però no era tot escrit, al final, al darrer moment Mo canvia de parer i signa per l’arxi- rival del Celtic i de la seva comunitat, el Rangers. Era el començament de la fí de la meravellosa carrera de Mo Johnstone. La decisió de Mo va encendre els ànims a les dues comunitats, els Catòlics en veure com el seu ídol marxa a defensar l’enemic de segles i els Protestants de com un catòlic com Johnstone podia jugar al Rangers. La foguera ja estava encesa, els protestants van anar baixant els seus fums al veure que la lleialtat de Mo envers el seu nou equip era cada cop més forta i més al ser un dels jugadors claus en la ratxa més gran de victòries que mai ha tingut el Rangers per sobre del Celtic. Nou lligues seguides . Va ser el primer jugador al que es va anomenar JUDES. El dia posterior al seu primer gol a la lliga amb el Rangers , la casa de Mo va ser saquejada i el cotxe cremat. Subseqüentment trets , destrosses i amenaces cada dia , el varen acompanyar fins que va signar per l’Everton i va marxar de la lliga escocesa.
Jordi F.
Fent una pinta a la zona protestant, no recordo el nom del pub però era molt antic.
Foto feta a Ibrox Park desde la nostra grada a la grada dels aficionats del Rangers, hi havia moltes banderes britàniques i de l'Ulster.
Foto de la graderia a Ibrox Park on estàvem els aficionats visitants, només uns 50 desplaçats, cosa normal ja que era la primera ronda de la Champions i a Glasgow estàvem sota zero, un dels partits més aburrits que he vist en la meva vida.
Fent una pinta a un pub de Barra's market (zona catòlica), al sostre hi ha penjades bufandes de molts equips europeus inclosos el Barça, el Madrid i l'Espanyol.
Foto del pub "The Sarry Heid" un dels llocs de trobada dels "Bhoys" (seguidors del Celtic). Vam sotir una mica de tort...aquesta gent beuen com bous! 
Fotografia de Celtic Park, al gol oposat es pot veure una coreografia amb la bandera irlandesa. Salut i futbol!
