dilluns, 28 de setembre del 2009

Sankt Pauli, un club atípic.

En tot Europa hi ha tres classes d’equips, els rics i els poderosos, els altres i el Sankt Pauli. Molts us podreu preguntar el per que d’aquesta diferenciació. És molt senzill, el St Pauli va néixer, va ser i sempre serà un equip d’un barri, un equip especial i un equip que no vol el que els altres volen, ser els millors.

Com es pot definir un equip que al començament de cada partir sona el Hell Bells de AC/DC, o que en cada gol que marca el club sona la Song 2 de Blur, donçs per que es va triar per unanimitat i ho varen triar els fans i socis del Club.

Creieu que estem parlant d’un club normal? Ja us ho podeu treure del cap, ni el club ni els fans son d’aquest planeta, són millors, són el que la resta somiaria.

Recapitulem i anem per feina. El club neix en el Barri de Sankt Pauli d’ Hamburg, un dels pitjors llocs del Nord d’Alemanya, degut a la incansable presència de vaixells que atracaven al port de la ciutat. Tots els mariners anaven al barri portuari de Saint Pauli, on la manca total de normes el va fer, primerament un lloc del tot perillós per passar a ser un lloc privilegiat dintre del que era el ferri i dret status de l’Alemanya Federal. No ens equivocarem si diem que l’equip de futbol del Barri, denota el mateix que el seu lloc d’origen. No passa de ser un equip mediocre, el qual solament ha estat set cops a la màxima categoria del futbol alemany i les seves estades a l`elit no han estat massa reeixides. La seva samarreta és de color Marró, havíeu escoltat mai un equip que la seva samarreta fos de color marró ? Cosa que un cop més ja el fa a part de la resta de Clubs. Com tots els Club d’Europa a començaments dels 90 el Club va passar al professionalisme més directe i va estar a punt de desaparèixer, va ser una reconversió animal, que solament amb les aportacions dels socis i simpatitzants varen aconseguir que el club no desaparegués.

Però ens equivocaríem si ens penséssim que el Saint Pauli és adorat per ser un club farcit de copes i de lligues . Si el club és conegut, és per la seva massa social. Us podeu imaginar estant jugant a tercera i que el camp s’ompli amb 15.000 persones? Això és el que passa al Millerntor-Stadion, on el color del ciment es veu al final del partit i no com a camps de primera o segona en qualsevol lliga d’Europa. La seva primera estada a la primera divisió del futbol alemany es va esdevenir cap als anys 77/79, en plena època punk, el que va ser un dels seus trets distintius, ja que punks i ocupes de tot Europa passaven estades a Alemanya i una de les parades obligades era la visita del barri de Saint Pauli i parada obligatòria era l’estadi de futbol.

En aquest club el component polític és molt accentuat i marcadament d’esquerra, de fet hi ha seguidors que ho són més per la identificació amb aquestes idees que per motius estrictament “futboleros”,va ser el primer club del món que es va declarar antifeixista, antisexista i anti capitalista, tot a voluntat de la massa social, el camp s’omple de banderes pirates (la calavera de Jolly Roger) per defensar els seus ideals llibertaris en contra dels membres i afeccionats radicals d’extrema dreta i especialment de grups radicals de l’Hamburg. L’Hamburg seria el contrapunt polític dels aficionats del Sankt Pauli, si bé la majoria d’aficionats de l’Hamburg són simples seguidors de l’equip, les faccions més extremes són marcadament de dretes i això fa que l’enrenou entre grups d’ambdós equips estigui servit per causes del tot alienes a l'esport.

Tant és l’esperit llibertari i alternatiu del Sankt Pauli que fins i tot el president del club, es va declarar obertament homosexual i possiblement amb el seu club germà el Celtic de Glasgow, siguin els clubs que més dones porten a les grades.

El barri és diferent i la gent s’hi sent diferent, un cop el Cantant de Sisters of Mercy va dir que “era a l’únic lloc on mai tocarien perquè no eren dignes de tocar en un lloc on la gent era gent”.
Amb aquesta diferència i amb aquest alternativisme el club i el barri es varen declarar República Independent de Sankt Pauli, per aquest motiu el club va ser l’amfitrió de la alternativa FIFI WILD CUP, on petits estats sense reconeixement o amb poca possibilitat de ser en grans aconteixements esportius, lluiten entre elles, tals com Zanzíbar, Xipre, Tibet i altres “superpotències” futbolístiques. El Saint Pauli va lluir el seu escut defensant la seva recentment creada nacionalitat.
Alguns estudis han xifrat en 11.000.000 de seguidors del club arreu d’ Alemanya i siguent un equip de categories inferiors, un club no consolidat a la Bundeslliga és una xifra impressionant.


Per Jordi F