dimarts, 13 de juliol del 2010

Espanya campiona i el doble discurs

Ha acabat el Mundial de Sud Àfrica i davant el pèssim espectacle futbolístic vist i la duresa producte de la impotència de la sel·lecció Holandesa està clar que Espanya s'ha proclamat campiona amb justícia i subscric les paraules del Sr. Vicente del Bosque que és important guanyar però també és molt important com es guanya i la sel·lecció Espanyola és cert que va tenir una entrebancada amb Suïssa i ha guanyat alguns partits de forma agònica però els he vist tant superiors als altres que mereixien endur-se títol, deixant a banda la "llonza" de la Sara Carbonero, un autèntic regal a la vista en totes les conexions.

Qui em conegui sap perfectament que jo només sento els colors de la sel·lecció Catalana i per lo tant de moment només puc gaudir de la meva sel·lecció al partidet que juguem pel vols de Nadal i que a més a més si he de ser sincer volia que Espanya perdés la final, sobretot per no haver hagut d'aguantar escenes com les que vaig viure a Emili Grahit on un nombrós grup de seguidors de la Roja van insultar familiars meus que estaven mirant per la finestra pel simple fet de tenir una senyera penjada al balcó, sí, una senyera com la que duien en Piqué, en Xavi o en Puyol, proferint crits de: "catalanes hijos de puta" y "catalufos os vamos a matar", val a dir que el que faci aquesta escòria  no em preocupa ni mínimament, ni crec que representin el gruix de seguidors de bona fe de la sel·lecció Espanyola, de fet a més d'un que em consta us vau alegrar del triomf d'Espanya us vaig felicitar tan bon punt va acabar el partit però jo almenys no m'amago i sóc sincer aqui sóc fidel en el meu cas només a Catalunya, al Barça i al Girona FC per això m'ha fet tanta gràcia veure aquest acudit que exemplifica el doble discurs d'alguns personatges que al setembre ja no es recordaran de la contribució dels jugadors catalans i del Barça per la consecució del títol mundial i tornarem a sentir la mateixa cançoneta de sempre i si no temps al temps...