dimecres, 3 de novembre de 2010

Els colors

Ja fa temps que em balla pel cap una curiositat que s'ha convertit, crec, en una reacció vital. Pregueu que m'expliqui. Com a bons afeccionats que solem ser els que visitem el bloc de la Curta i els que anem al camp, els que escoltem els partits per la ràdio i els que deixem a la família a una altra habitació per mirar el partit de futbol en una televisió molt petita i els que viatgen a altres llocs per patir amb el seu equip, som aquests els que vam adaptar el model anglès i crec que ara la majoria de gent sense ser fanàtica, el practica.

M'explico: Qui no anava a Lloret, a Platja d'Aro, o a qualsevol poble de la costa i sentia una gran enveja dels anglesos, escocesos o holandesos que exhibien amb orgull etílic tota la parafernàlia del seu equip. Aquest va ser el primer pas, l'estiu , la roba fora i el desori però nosaltres varem descobrir que a part de la temporada estiuenca el fet de ser seguidor del teu equip et portava a vestir a ensenyar i a lluir els colors del teu equip sempre.

De fet era una cosa "marciana" aquí. Ni tan sols ens posàvem les samarretes de l'equip el dia de partit i menys un dissabte per anar a passejar amb la família. Ara tot ha canviat. Ens hem fet nostre el model anglès, el model el qual aprova el fet de ser seguidor sempre, de no ofegar la teva passió i de que tothom ho pot veure. Ara fins i tot és ben vist que la gent et vegi amb la seva samarreta del Girona o del Barça. Amb gorres o fins i tot amb bufandes els dies de cada dia. Ara els nens ja es vesteixen del seu equip per anar a escola i viuen el 100% el club i la seva passió.

El que ha portat aquesta moda és una universalització del futbol, vist ara ja no com un fanatisme, sinó com una actitud recreativa.

Aquesta és una part de la adquisició que la societat catalana i altres ha fet de la normalitat del futbol. Samarretes sense complexes, tots al carrer a fer cerveses i cantar en contra l'altre equip, fer burla als altres seguidors i cantar enmig del passeig a favor del teu equip. Un goig incrementat per la companyia dels amics de gol, de tots aquells que dempeus pateixen les derrotes i les victòries del teu equip.

No ens enganyem, a tots els que hem viatjat a fora a veure partits a Anglaterra o Escòcia, ens queia la baba al veure el que ara es comença a normalitzar a Catalunya. És la grandesa del futbol, el paradigma del poder de la pilota, solament manca que les estructures de clubs siguin similars a les altres, em refereixo a les Europees i que l'avant matx sigui com el que es va fer a Glasgow o el que varem fer a Londres.

Temps, ara de mica en mica els seguidors anem uniformant el futbol o és el futbol que ens uniforma ?


Can't smile without you
To do is to dare

Jordi F.