dilluns, 13 de desembre de 2010

Disneyland Girona FC parc temàtic!

El dissabte pujant a peu a Montilivi duia davant un senyor amb els dos fills petits, un nen i una nena, arribant a l’alçada del parking que dóna al gol nord, sento aquesta conversa:

Nena: Papa, com és que el camp és tan petit?

Pare: Perquè el Girona juga a segona divisió.

Nen: I per què el Girona juga a segona divisió?

Pare: Perquè a segona a divisió juguen els equips que no són gaire bons.

Nena: I els equips que no són bons juguen a camps petits?

Pare: Sí perquè com no juguen tant bé a la gent no li agrada anar-ho a veure...

Per curiositat em vaig quedar prop de la família però no vaig entendre gaire res més del que parlaven, a l’entrada de l’accés al gol nord, el pare es gira i em diu si vull una entrada,

Jo: No, moltes gràcies però sóc soci.

Pare: Ah... molt bé, és que en tenim de sobres i era per no llençar-la...

Als tres metres de passar l’accés el pare, el nen i la nena, s’aturen davant dues noies que repartien bufandes del Girona, jo també em poso a la fila per veure si en puc recollir una i afegir-la a la col•lecció de coses que tinc del Girona, apunten els nom dels nens a la llista i marxen les dues criatures i el pare amb una bufanda cadascú, quan arribo a la noia de la llista em diu que la bufanda és un regal pels nens i que no m’en pot donar cap, li responc que em sembla bé, li dono les gràcies i enfilo les escales cap al gol nord.

El camp presenta a primer cop d’ull un aspecte formidable, amb la grada de preferent atapeïda (i pensar en tot els temps que hi van haver matolls i després la lona...) però ràpidament m’adono que tot plegat és una il•lusió, els seients estan ocupats, això és cert però no hi ha ambient de futbol, centenars de nens fotent la tabarra acompanyats dels seus pares que parlen de l’excursió que faran el diumenge al matí amb mountain bike, prop de la nostra penya una quarantena de seguidors del Celta es fan sentir més que tota l’afició del Girona, la banda sonora de l’afició del Girona és una barreja de xisclets de nens i la tortura del grup de "percussió" del que personalment n’estic més que tip.

A la mitja part no puc ni demanar al bar de la gentada que hi ha i quan sento que comença el segon temps pujo corrents les escales per tornar a la part alta del gol nord sense ni haver pogut fer una cervesa (encara que siguin sense alcohol).

El partit acaba i mentre comento el matx amb la gent futbolera del gol nord i lamento que ens haguem tret la son de les orelles tan tard, sento com les riuades de nens marxen cridant i com els pares que els acompanyen comenten que a veure si tenen sort i els toca un opel corsa...

Estic totalment a favor que es convidin nens i entitats a l’estadi, sobretot de futbol base i equips de les comarques però aquesta dèria d’omplir l’estadi de forma indiscriminada no l’entenc, més de la meitat de la gent que hi havia a Montilivi no mirava ni el partit i el proper compromís que es disputi i s’hagin de pagar 25 euros per l’entrada tornarem a ser tres mil o menys...