divendres, 10 de desembre de 2010

Top 3 pel·lícules de futbol i "castanyes"

Com que ens ho demanat un lector del bloc i a més ja havíem rebut un parell de mails amb la mateixa demanda, m’he decidit a fer un podi de les tres millors pel•lícules d’aficionats radicals al futbol i dels tres millors llibres de la mateixa temàtica, per no fer un entrada que sigui massa llarga i feixuga primer parlarem dels films i en un altre post dels llibres.

Sigui dit per endavant que aquest classificació reflexa única i exclusivament el meu gust i que òbviament s’hi pot dissentir però penso honestament que són tres perles d’aquest subgènere fosc i temible que és la violència lligada al món del futbol, en cap cas hi ha pretensions cinèfiles sino que es tracta ras i curt de la meva opinió.

Per mantenir l’emoció ho farem del tercer al primer, encara que l’emoció és relativa per que el núm. 1 és per I.D. de la que ja hi ha una entrada al bloc i només penjaré l’enllaç.

Tercera millor pel•lícula: “Ultrà” (Itàlia 1990 – Director: Ricky Tognazzi).

El film tracta d’una secció dels ultras de la Roma, en el moment que un dels seus “capos” acaba la condemna i torna al camí més salvatge de l’afició al futbol. El protagonista, conegut com a Príncipe, reprèn el comandament de la seva brigada però moltes coses han canviat mentre ell era a la presó, la seva xicota ara surt amb en Red, el seu millor amic, i la seva banda ha perdut pistonada, per aquest motiu centra els seus esforços en tornar agrupar lo bo i millor del seu barri i recuperar la glòria de temps passats, cosa que pensa fer guanyant una baralla als ultras de la Juve, malauradament en Príncipe només se’n surt a mitges, aconsegueix enfrontar-se al grup rival però una cosa terrible succeirà durant la baralla.

El que més m’agrada d’aquesta pel•lícula és el rotllo “camorrista” del grup i que a més de ser ultres, no deixen de ser italians i homes, en consqüència  sempre tenen algun “piropo” a punt per quan es creuen amb una noia. Anoracs, bambes de bota alta, cintes al cap, samarrates sense màniga i navalles: Rotllo vuitantero a sac!


Segona millor pel•lícula: “The Firm” ( Anglaterra 1988 – Director: Alan Clarke).

Ens trobem a Anglaterra a principis dels 80, l’època daurada del hooliganisme a la pèrfida Albió. En Bexy (interpretat per Gary Oldman que fa un paperàs) és un empleat i pare de família seduït pel submón de la violència al futbol, comanda un grup petit però extremadament violent de seguidors del West Ham United i la seva fita és guanyar-se un reputació al món de les grades i formar un grup que aplegui les “firms” més violentes d’Anglaterra per donar suport a la selecció nacional. El seu camí només podia acabar en tragèdia però podríem dir que aconsegueix el seu objectiu.
The firm (1988)

L’any 2009, el director anglès Nick Love (fan del Millwall), ha fet un remake d’aquest telefilm que si bé no arriba ni a la sola de les sabates de l’original, té dos coses que sí criden poderosament l’atenció, en primer lloc el vestuari dels protagonistes: Fila, Sergio Tacchini... el bo i millor de les marques esportives de l’època i en segon lloc la banda sonora.
The firm ( Remake 2009)

Millor pel•lícula "I.D.".: Us deixo l’enllaç a l’entrada,