A les tres de la tarda marxàvem cinc membres de la penya en direcció a Barcelona. El mitjà de transport escollit, atès que al matí la majoria teníem obligacions, va ser el cotxe, si bé al poc de començar el trajecte semblava que anéssim amb l’express cap a Calcuta, doncs la flaire de kebab i espècies juntament amb la d’herbes exòtiques que venien del seient del darrera van convertir el trajecte en una experiència mística.
Un cop a Barcelona recollim les entrades i trobem un amic barceloní que s’uneix a l’expedició. Decidim aprofitar el temps fent-la petar i fer una cervesa al bar de davant de la botiga del Barça, quan faltava mitja horeta per començar el partit enfilem cap al Mini i malgrat les dues entrades estaven ben atapeïdes accedim amb certa facilitat a la segona graderia i ens posem a la part baixa de l’esquerra de tot on pengem la Senyera i la bandera de la penya, al foro del Girona FC he trobat una foto de la cleca del Girona on sortim a la part inferior esquerra.
Després de patir tota la primera part i del disgust que vam tenir quan va marcar el Barça, arriba la bogeria amb el gol d’en Ranko, que celebrem onejant la bandera sèrbia, detall que el propi jugador ens agraeix al final del partit.
En resum, tarda memorable i èpica pels aficionats del nostre Club i malgrat era la primera vegada que trepitjava Can Barça com a visitant vaig gaudir d’allò més! A veure si el divendres rebem els jugadors amb un forta ovació!
Som-hi Girona!
