La temporada 1955-56 fou històrica.
El Girona FC va ascendir de categoria passant de Tercera a Segona Divisió però el camí no fou fàcil ni tranquil, primer es va haver de superar la fase ordinària de la Lliga que donava lloc a una plaça per disputar un lligueta d’ascens. El Girona FC i el Manresa van ser els primers classificats a la fase ordinària això els va permetre jugar la lligueta per pujar a Segona Divisió, de fet hi havia quatre grups que serien els que donarien els quatre nous equips que pujarien a Segona Divisió.
Els rivals de grup per la segona fase pel Girona FC, serien: el Rayo Vallecano i l’Aranjuez (zona centre), l’Amistad i l’Arenas (aragonesos) , l’Elgoibar i el Villafranca de Oria (zona nord) i finalment els amics del Manresa. Només un equip tindria la glòria de l’ascens.
Ja des de un primer moment el Girona FC i el Rayo Vallecano es perfilaven com els aspirants més acreditats a l’ascens atès que havien desplegat un bon joc i arribaven en un bon moment de forma. Per aquest motiu els partits contra l’equip madrileny es van viure amb un ambient especial tant a Girona com a Madrid i en un clima de rivalitat màxima en el que ambdòs equips lluitaven fins el darrer alè. El primer partit es va celebrar a Girona en un terreny de joc nevat i amb un fred que pelava, el Girona es va imposar 4 a 2 en una partit èpic amb expulsions i molta duresa. El bon resultat obtingut va desfermar l’eufòria a la ciutat però encara quedava visitar l’infern de Vallecas.
En un ambient completament hostil i amb 50.000 aficionats del Rayo aplegats a Vallecas, el minut 3 el Girona ja havia encaixat un gol, nou minuts més tard el Rayo marcava el segon de penalty i el minut 31 feien el tercer, això va provocar el deliri a Vallecas amb allaus als gols, trencament de baranes i diversos contusionats però la histèria arribaria al minut 35 amb el quart gol del Rayo, els aficionats madrilenys ja es veien campions i a part havien capgirat el goal average particular, cosa importantíssima en cas d’empat a punts. A la segona part el Girona no es va arronsar i lluny del previst va atacar i fer dos gols seguits, el Rayo va acabar patint i els aficionats madrilenys enfurismats van envair el terreny de joc per agredir els jugadors del Girona FC, resultant més d’un amb cops i bonys i el pobre Curbet enretirat amb camilla.
Els aficionats gironins que seguien el partit per ràdio tot i perdre el seu equip estaven amb la moral altíssima i ja tenien fe absoluta en l’ascens, de fet circulaven per Girona posters on es veia un dels nostres amb el bitllet a Segona Divisió acomiadant un rayista cap a Tercera. Us el reprodueixo aquí:
El Girona va acabar com el millor de la lligueta i va pujar, juntament amb els campions dels altres tres grups: el Burgos, el Córdova (amb qui vam empatar fa poc) i el Levante (proper partit a Montilivi).
Les celebracions de l’ascens també foren ben arrauxades, a les 7 de la tarda una caravana de motoristes anaven fins el trencant de Caldes per esperar l’autocar del Girona (que venia com a campió després del partit amb l’Arenas de Saragossa), entraven a la ciutat on eren rebuts per aficionats amb petards, una gran traca i sardanes per acabar el fi de festa a l’Ajuntament rebuts amb honors.
