El d’avui és un post en homenatge als qui de petits jugàvem a futbol al pati de l’escola, somiant almenys en el meu cas en poder jugar amb el Barça i fer-li molts gols al Madrid, la realitat és que era molt dolent i mai vaig passar de jugar a l’equip B de la Salle però sempre tindré un bon record d’aquells temps i la satisfacció d’haver compartit equip (tot i que tenia un any menys que nosaltres) amb l’Álex Fernández qui de més gran va jugar amb l’Osasuna i l’Espanyol.
Precisament aquesta història és sobre l’escola La Salle, la infantesa del gran Mingu Balamanya i l’aportació d’aquest col·legi al futbol de Girona.
Els germans de La Salle arriben a Girona l’any 1904 i funden l’escola al mateix lloc que encara és actualment al centre de Girona. En els terrenys annexos a l’escola fan un camp de futbol i de la mà del Germà Joaquim miranda neix “l’Estrella” l’equip de l’escola.
Els anys 1927 al 1930 destacava un jugador entre tots els que corrien pel pati, era en Mingu Balmanya, amb qui tothom volia jugar i que s’atipava de marcar gols xutant les pilotes d’esponja massissa típiques d’aquella època.
El 1952 en Mingu Balmanya, va rebre l’encàrrec de crear un equip juvenil pel Girona FC i el primer que se li va acudir va ser anar al pati de la seva antiga escola on tenia una font inesgotable de jugadors amb els que assortia tant el Girona FC, com el filial, el mític i ja desaparegut Deportiu.
L’any 1956 es va decidir fer un pas endavant i tot i continuar amb jugadors amateurs es va decidir federar l’equip, en aquells moment a les comarques gironines no hi devien haver més d’una desena d’equips federats i l’escola volia mesurar el seu talent amb la resta d’equips. Al començament l’aventura de federar-se, abanderada pel Germà Guillermo, no va tenir bons resultats i la Salle va ser apallissada 0-4 pel Deportiu, 0-8 pel Salt i 0-12 pel Girona... malgrat tot no es va defallir i en tant sols un parell de temporades ja era i encara és un digne equip juvenil.
Dedicat a tots aquells que de petits jugàveu a futbol al pati de l’escola i als qui vàreu jugar amb La Salle, els Maristes, El Bell-Lloch, el Montessori, el Bons Aires, la Penya Pageo, el Coma Cros, el Pont, el Vila Roja, el Sabat... i molt especialment a Dani Sanahuja company d’escola, jugador del Bons Aires al qui una malaltia s’endugué quan encara era massa jove.
Precisament aquesta història és sobre l’escola La Salle, la infantesa del gran Mingu Balamanya i l’aportació d’aquest col·legi al futbol de Girona.
Els germans de La Salle arriben a Girona l’any 1904 i funden l’escola al mateix lloc que encara és actualment al centre de Girona. En els terrenys annexos a l’escola fan un camp de futbol i de la mà del Germà Joaquim miranda neix “l’Estrella” l’equip de l’escola.
Els anys 1927 al 1930 destacava un jugador entre tots els que corrien pel pati, era en Mingu Balmanya, amb qui tothom volia jugar i que s’atipava de marcar gols xutant les pilotes d’esponja massissa típiques d’aquella època.
El 1952 en Mingu Balmanya, va rebre l’encàrrec de crear un equip juvenil pel Girona FC i el primer que se li va acudir va ser anar al pati de la seva antiga escola on tenia una font inesgotable de jugadors amb els que assortia tant el Girona FC, com el filial, el mític i ja desaparegut Deportiu.
L’any 1956 es va decidir fer un pas endavant i tot i continuar amb jugadors amateurs es va decidir federar l’equip, en aquells moment a les comarques gironines no hi devien haver més d’una desena d’equips federats i l’escola volia mesurar el seu talent amb la resta d’equips. Al començament l’aventura de federar-se, abanderada pel Germà Guillermo, no va tenir bons resultats i la Salle va ser apallissada 0-4 pel Deportiu, 0-8 pel Salt i 0-12 pel Girona... malgrat tot no es va defallir i en tant sols un parell de temporades ja era i encara és un digne equip juvenil.
Dedicat a tots aquells que de petits jugàveu a futbol al pati de l’escola i als qui vàreu jugar amb La Salle, els Maristes, El Bell-Lloch, el Montessori, el Bons Aires, la Penya Pageo, el Coma Cros, el Pont, el Vila Roja, el Sabat... i molt especialment a Dani Sanahuja company d’escola, jugador del Bons Aires al qui una malaltia s’endugué quan encara era massa jove.
