dimecres, 1 de juliol de 2009

Grans Rivalitats (part 1)

Grans Rivalitats, part 1. Tottenham - Arsenal.

Ja està escrit en la nostra Web, som fanàtics del futbol que es desenvolupa, que es juga a les illes britàniques. Cadascun de nosaltres és fan d’un club, ja sigui l’Aston Villa, sigui el West Ham o sigui el Tottenham Hotspurs.
Una part essencial de la nostra passió, passa per derrotar a l’equip que creiem el rival preferit, l’enemic, o el més odiat. Podríem parlar de Barça – Madrid, Celtic – Rangers, Roma – Lazio, PSG – Masella, Wisla – Cracòvia, Aston Villa – West Bromwich Albion, Chelsea - Millwall.... i tants i tants altres. Un dels més contundents alhora que poc coneguts és el magnífic Derby del Nord de Londres entre els Spurs i els Gunners, o el que és el mateix, Tottenham – Arsenal.

Com neix la rivalitat ?

La rivalitat es remunta a més de 100 anys, quan l’Arsenal, arriba a la zona del nord de Londres. L’Arsenal originàriament era de Dial Square, una zona allunyada del Nord, en els seus inicis era l’equip de l’exèrcit, i es va anomenar Royal Arsenal, per passar a ser el Woolwich Arsenal, per acabar finalment com a Arsenal. Amb una forta , molt forta implicació social, però amb una forta crisi económica, alguns regidors Torys amb Henry Norris al capdavant, varen demanar que el club passés a residir a la part alta de la ciutat, així poder adreçar la seva precària economia fent nous socis .

El club es va associar amb el Fulham per tal de repartir despeses, cosa que no va agradar a la FA i els va fer començar des de la segona divisió a fi de poder ser acceptats, i ara ja com a un sol club. El descens va ser una sotregada i quelcom impensable per Norris, que va comprar el Club i el porta a una zona del Nord de londres, una zona nova i residencial Highbury, al nord de Tottenham.

Els equips locals com els Spurs , el Chelsea i el Clapton Orient s’hi van negar, però el poder de la Lliga Anglesa va fer que la decisió fos irrevocable, l’Arsenal ja tenia nova casa.
Cap al 1915, durant la segona guerra mundial, els Spurs jugaven a la primera divisió siguent un equip reconegut i temut pel seu futbol mentre que els Gunners estaven instal·lats a la segona divisió, dita la divisió dels treballadors. La lliga va ser suspesa per la guerra , mentre el Chelsea i els Spurs havien baixat a la segona divisió , els Gunners patien el seu calvari a la tercera divisió anglesa. Al finalitzar la guerra , a la lliga Anglesa li va costar tornar a engegar el campionat, i mentre que els Spurs i els Blues (Chelsea) varen tornar a primera, els Gunners es quedaven a la segona , ja que van promocionar i pujar el Derby County i el Preston North End. La liga tenia 20 equips ,no 22.

Es va decidir de canviar la llei que regia dels 20 i passar als 22, Norris president de l’Arsenal i Mackenna president del Liverpool, varen confabular, per que l’Arsenal passés a ocupar el lloc del Tottenham a la primera divisió degut a que es deia que els Gunners tenies membres a la Lliga amb més antiguitat que els dels Spurs. La votació va ser un fracàs pels Spurs, es varen veure relegats a la segona divisió per culpa d’una determinació política. Des d’aquell dia l’Arsenal te l’honor de ser un dels Clubs que mai més a baixat a segona divisió.
No va tardar massa el Tottenham a pujar un altre cop a la primera divisió, començant així una rivalitat sense fi. El primer partit a la Premiership va ser al 1921, envoltat d’un ambient dur i enrarit, fins i tot els següents partits es varen declarar a jugar a porta tancada, cosa que no va passar. Els Spurs varen tornar a baixar mentre que els Gunners a primera guanyaven diferents trofeus importants. Els Spurs es varen convertir en el germà petit del nord de Londres. Van venir més partits i més rivalitats, fins al punt de que el gol de Nayim, a la final de la copa de la UEFA entre el Saragossa i els Gunners, va ser el gol no Spur més celebrat de la història, més ja que Nayim va ser jugador dels Spurs.

White Hart Lane és un temple, un dels estadis mítics del futbol mundial, el mateix que el Tottenham, un dels grans equips mundials. I sí , jo sóc dels Spurs: TO DARE IS TO DO.
Per Jordi F.


Any 2006, nosaltres tornàvem de Stamfordbridge (el camp del Chelsea) i a Piccadilly Circus, al centre de Londres, vam coincidir amb aquest seguidor de l'Arsenal (porta un tatuatge de l'Arsenal al pit), el noi anava passadíssim (sense samarreta i ben moll perquè havia caigut a la font, era plè hivern i cardava una fred brutal...). El nostre estimat jordi F. es va apropar a saludar-lo i òbviament no podia deixar passar la oportunitat d'immortalitzar l'escena.

El seguidor de l'Arsenal pujant a la font de Piccadlly Circus, la pinya que es va fotre baixant no la tinc fotografiada però al final el vam deixar sa i estalvi en un pub.