dimarts, 17 de novembre de 2009

El primer grup "radical" del Girona FC

La pràctica totalitat d’equips de futbol tenen o han tingut a les seves graderies grups organitzats de caràcter radical, es tracta de grups de gent jove que senten una passió visceral pels colors del seu club i que no dubten en enfrontar-se als seguidors radicals d’altres clubs o a crear aldarulls en casos de polèmiques arbitrals o un mal resultat de l’equip. Sovint a l’amor pels colors hi cal afegir l’adscripció a plantejaments polítics radicals (siguin del color que siguin) i un sentit de la territorialitat molt acusat en el que la mera exhibició o ostentació d’emblemes de l’equip visitant justifica una agressió. Amb el pas dels anys la majoria de la gent posa seny, veu les coses d’una altra manera, s’adona que les persones es jutgen per com són i no pel que pensen o simplement es cansa de militar en aquests grups (xicotes, estudis, feina...), malgrat tot hi ha qui fa de la pertinença a un grup radical una forma de vida i això sempre ho respectarem.

El Girona ha tingut diversos grups radicals d’ideologia diferent però suposo que al capdavall tots amb l’objectiu de recolzar l’equip, defensar a garrotades els colors blanc-i-vermells, les pròpies idees i els companys del grup.

Si vam dedicar un post a la primera penya del Girona FC, els Neurastènics de Can Montaña, també en volem dedicar un al primer grup “radical” del Girona FC, escric radical entre cometes perquè veient altres grups radicals, tinguent present que érem unes criatures, recordant les tonteries que vam fer i el fet que el grup a diferència del que va passar a Palamós (amb la mítica i encara viva Penya Sport) i Figueres (Front Figueres) no s’arribés a consolidar, més aviat queda tot com una anècdota sense més importància que la de la simple curiositat.

El primer grup radical del Girona FC va ser l’Eskamot Girona, format per uns nou membres que no passàvem dels setze anys d’edat, en el meu cas el fet d’estiuejar a Palamós i anar cada dia a comprar el diari al quiosc d’un membre de la Penya Sport, juntament amb les visites al Gol Sud del Camp Nou, van fer que un grup de joves ens plantegéssim crear un grup radical blanc-i-vermell que es va batejar amb el nom d’Eskamot Girona, el lloc de reunió era la sala de billar i ping pong que hi havia sota el camp, la ideologia política es reduïa a donar suport a la lluita armada de Terra Lliure (que encara existia) i les accions simplement en rebentar mobiliari urbà amb unes botes Doc Marteens de punta de ferro, especialment apreciades eren el model “rangers” amb puntera de ferro reforçada amb cuir. La temporada 1989-1990 el grup es presenta a Montilivi a mitja temporada i s’hi queda fins al final de la mateixa. El grup es caracteritza pel seu independentisme extrem i desorganitzat (els anomenats en aquella època “parrills” o independentistes autònoms no adscrits al MDT ni a cap organització), de fet a falta d’enemics a la ciutat s’atacaven d’altres col·lectius independentistes que rebutjaven la lluita armada per considerar-los traïdors i tous. Acabada la temporada 89-90, el setembre de 1990 el grup participa activament al incidents de la Diada cremant contenidors, rebentant tot el que es podia i llençant pedres i ampolles a la policia, òbviament el tema va acabar en alguna detenció sense més trascendència per ser menors, en una bronca descomunal a casa, càstigs i en la dissolució del grup, que dos anys més tard es tornaria a formar liderat pels germans petits dels membres del grup original, això seria la temporada 1991-1992, aquesta vegada en un nombre proper a la vintena, amb una mitjana d’edat de també quinze o setze anys i format íntegrament caps rapats. En aquesta època es fan els carnets, es recupera la pancarta original del grup i es participa al butlletí del Girona FC, una vegada més l’escàs nombre de membres i la participació en baralles i actes vandàlics juntament amb la falta de relleu van fer desaparèixer definitivament el grup.

Com que no trobo per casa, la foto que ens vam fer a Montilivi, us deixo amb unes fotos amb els nostres amics del Front Figueres a l’estadi de Vilatenim, amb una còpia escanejada dels carnets fets la temporada 91-92 i amb una foto de la pancarta original del grup que hem recuperat recentment després de 20 anys!

Salut, futbol i BON ROTLLO!


Part davantera del carnet usat la temporada 91-92.
Part posterior del carnet, amb les dades i es continuaven fent servir les bombes com emblema del grup i de suport a Terra Lliure.

Pancarta original del grup, temporada 1989-90

Natxo M i F. Cañas, una excel·lent persona i gran seguidor del Girona que ens va deixar fa uns anys. Descansi en Pau.

Jordi B. Qui us ecriu (el que riu amb cara de lluç).

Xavier M i Santi M (Els petits, aquí devien tenir 13 0 14 anys).

Marc M (el heavy) i Lluís S.

Anoracs, bombers, tirants i cintes al cap, així eren les grades a finals dels 80 principis dels 90.