La cosa continua anant de jocs, concretament d’un dels grans invents que tantes “campanes” ha amenitzat: el FUTBOLÍN i que de la mateixa manera que un altre gran i nostrat clàssic com és el “chupa chups” consisteix en enfilar algun element amb un pal, en aquest cas jugadors de futbol.
Segons els historiadors, el futbolín es va inventar a finals del segle XIX però es desconeix si va ser a França o a Alemanya, en tot cas es tractaria d’una modalitat de futbolín concreta en que els jugadors tenen les dues cames juntes, és a dir que la figura acaba com un pal, mentre que el futbolín que tots tenim al cap i en que els jugadors tenen les dues cames separades seria un invent molt més proper, concretament d’un senyor gallec que es deia Alexandre Fisterra amb col•laboració amb un fuster basc que es deia Francisco Xavier Altuna. El van inventar i construir durant la guerra civil i el van patentar l’any 1937, malauradament es van exiliar fugint de la repressió franquista i en la fugida van perdre els papers amb les especificacions tècniques originals. El Sr. Alexandre Fisterra, va acabar exiliant-se a l’Amèrica del Sud i des de allà el seu invent es va expandir per tot el continent i per Europa, tant fou així que quan finalment va tornar a Espanya als anys seixanta hi havia futbolins a quasi tots els bars de l’estat, això fou possible en gran mesura atès a que alguns empresaris valencians es van dedicar a construir milers de taules de futbolín.
La proposta d’avui però s’allunya del format i dimensions del futbolín tradicional i presenta aquesta icona de la diversió en un format reduït que podríem anomenar de futbol 6 en la seva varitetat “d’una cama”, el que més m’ha cridat l’atenció és que a diferència del que és usual el porter no juga sol sinó que està flanquejat per un defensor a banda i banda, malgrat vaig trobar aquesta joia a una botiga de parament de la llar vaig poder comprovar que és lo suficientment robust com per aguantar estrebades i cops de canell enèrgics, finalment i en lo referent a la meva obsessió pels equipaments he d’admetre que si bé l’equipament de samarreta vermella i pantalons negres l’he vist a més d’una esquadra com ara el Mallorca, l’equipament amb samarreta blau fosc i pantalons amb mitjons grocs ara mateix no em sona haver-los vist a cap equip...en fi, la qüestió es passar una bona estona jugant i divertir-se una mica més que a Montilivi tot i que estic convençut que tard o d’hora encetarem una ratxa de bon joc i resultats propicis, si a més això coincidís amb l’enfonsament a la classificació del nàstic la felicitat ja seria absoluta!
Malgrat tot aquest joc té algunes mancances i és que a diferència de la realitat no es poden fer canvis al minut 92...
SOM-HI GIRONA!
