dilluns, 9 de maig de 2011

El tarlà

"Una de les figures més típiques de Girona és la del Tarlà, un ninot que penjat de banda a banda del carrer de l'Argenteria, fa giravoltes durant determinats dies de l'any. Es tracta d'un ninot amb cap de fusta i cos de roba, farcit amb serradures.

Les seves vestimentes han canviat durant el pas dels anys, darrerament, i des de fa molt temps, va guarnit com una mena de joglar, amb esquellanrics a les puntes del seu barret. Té uns braços rígids, articulats per l'espatlla, i les mans estan fixades en una barra (abans de fusta, ara de ferro) que es pot fer girar mitjançant una maneta que actua des d'un dels balcons on reposa la barra. Abans, actuava durant les festes de l'Argenteria, als voltants del 28 d'agost, dia de sant Agustí, patró del carrer.

Darrerament, les festes de San Agustí ja no se celebren i, per tal de conservar la tradició, es penja durant les festes de primavera de la Rambla i Argenteria, pels voltants de sant Jordi.

La llegenda que justifica la seva actuació és ben coneguda pels gironins: En una època en què la pesta era un dels temors col·lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es varen posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en que els veïns es varen veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment varen ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ.

Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.

La figura del Tarlà va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu caràcter alegre i gens protocol·lari i a estat sempre a Girona símbol de gresca i diversió."...

Visca el Girona FC, visca Girona i Visca Catalunya ! (pesi a qui pesi...)
Tret de:
Llegendes i Misteris de Girona. Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona,24. Diputació de Girona Novembre 1989.