dimecres, 4 de febrer del 2009

La "gran" jugada del pas a l'Estadi de Montilivi

En aquests moments de reformes a Montilivi, assumpció de la forma jurídica de Societat Anònima Esportiva i de balls de xifres que maregen potser sorprendrà saber que Montilivi va costar al Club uns 38 milions de pessetes, uns 230.000 euros.

Però com es va passar del Camp de Vista Alegre a Montilivi?
Com va esdevenir l’Estadi propietat de l’Ajuntament?

Fins que es va inaugurar l’Estadi de Montilivi a l’agost de 1970, el Girona F.C. havia jugat al Camp de Vista Alegre. El Camp de Vista Alegre estava i encara està ubicat en una zona molt llaminera per edificar i en aquell moment aprofitant la Revisió del Pla General, l’Ajuntament va pretendre que la qualificació que tenien aquells terrenys de zona esportiva des de 1955 desaparegués i es convertís en edificable un cop tingués el vist-i-plau de la Direcció General d’Urbanisme (Us sona la història? Pot ser un cas recent?...).

Aprofitant l’avinentesa a més d’un se li van posar els ulls com a plats i va veure la possibilitat de fer negoci, aquest va ser el cas del Sr. Josep Maria Alameda, propietari dels terrenys on hi havia el Camp de Vista Alegre. Era l’any 1967 i davant la perspectiva de la requalificació de Vista Alegre, va oferir al Girona F.C, 10 milions de pessetes (60.000 euros), a canvi que marxessin de Vista Alegre on ell aprofitaria per poder edificar si arribava l’esperada requalificació.

Com que el Girona F.C., necessitava un altre lloc per jugar el mateix Alameda, que també tenia terrenys a la zona de Montilivi, li va vendre al Girona F.C. per 2 milions de pessetes (12.000 euros) una zona per poder fer el camp, malauradament la finca no era prou grossa i el Girona va haver de comprar al Sr. Pere Esparch una finca veïna per valor de 6 milions de pessetes (36.000 euros).

Del pot que tenia el Girona F.C. de 10 milions de pessetes, només els en quedaven 2 quan ja havien comprat tots els terrenys però encara havien de fer l’Estadi i els directius del Club van demanar personalment i de forma solidària (tots responien per la totalitat del deute) 40 milions de pessetes per poder pagar la construcció de l’estadi.

Com pensaven tornar tants diners per aquella època? Doncs molt senzill, enlluernats per la requalificació imminent de Vista Alegre, van tornar a comprar a Josep Maria Alameda part dels terrenys que havien abandonat amb la intenció de fer diners un cop fossin re qualificats però la jugada especulativa no els va sortir bé, ni a Josep Maria Alameda ni als directius del Girona F.C, atès que en una primera instància només es podrien edificar la meitat del terrenys i per postres l’any 1980 el Tribunal Suprem anul·lava aquesta mitja requalificació de 1971 i tornava al Pla General de 1955, és a dir Vista Alegre serà zona esportiva i no edificable.

El resultat va ser que els directius del Girona F.C. es trobaven amb un crèdit que no podien tornar i uns terrenys que no els servien per res atès que no s’hi podia edificar, aquí va entrar en joc l’Ajuntament que després d’un període de negociacions va assumir els deutes pendents amb les Caixes a canvi dels terrenys que estaven en mans dels directius i de la municipalització de l’Estadi de Montilivi.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat, que cadascú en tregui les conclusions que vulgui...