La història de la UDG comença l’any 1921 quan cansats dels magres resultats i l’activitat minvant del FBC Strong es constitueix la UNIÓN DEPORTIVA GERONA gràcies al patrocini de gent adinerada com el Ignasi Puig Bayer. El club va comptar de bon començament amb prop de 400 socis i va començar jugant a l’estadi de la Devesa, com a nota curiosa atès que durant un temps no tenien vestidors es canviaven a un bar del passeig de la Devesa.
La UDG tenia primer i segon equip i a més una espècie de juvenils coneguts amb el sobrenom dels “fresquets” o les “tranquils”. Els colors del club continuaven siguent els del FBC Strong, és a dir el groc i blau marí, precisament arrel d’això em vé a la memòria una discussió amistosa amb un aficionat i amic del Palamós CF que em deia que la rivalitat entre el Girona i el Palamós venia de molt lluny i que era motivada que quan es va fundar el Palamós CF l’any 1898, és donçs Club Degà del futbol català, fundat abans que el Barça i l’Espanyol, es van jugar amb el Girona els colors de la samarreta i com que el Girona va perdre ells es quedaren els groc i blau i nosaltres vam haver de canviar al blanc i vermell, donçs bé, això no és veritat perquè l’equip de Girona va jugar fins l’any 1930 amb el groc i blau, és a dir que els dos clubs van jugar 32 anys amb els mateixos colors. Ai aquesta gent del baix Empordà que la saben molt llarga...
El 1922 la UDG participa al seu primer campionat, atès que el 1921 només havia jugat partits amistosos i ben aviat deixa la Devesa per inaugurar l’estadi de Vista Alegre en un partit que enfrontaria la UDG amb el Futbol Club Barcelona, match que guanya per 2 a 5.
La temporada 1992-23 la UDG ja fregava prop del miler de socis i cal fer constar com a anècdota curiosa el fet el club oferís l’anomenat “Passi de Senyora” a totes les esposes dels socis que els permetia veure el partit de franc. En aquella època la ciutat vivia intensament el futbol i no només amb la UDG sino també amb el GEEG, el Joventut Republicana FC, l’Estudiantil...
L’anècdota de la temporada següent la protagonitzarien la UDG i el FC Barcelona (la UDG i el FCB sempre van mantenir una relació excel·lent), el Barça havia dut d’Anglaterra un mig centre que es deia Harold Stamper que tot i jugar bé a pilota era ja una mica veterà i com que no li veien futur de blau grana el van oferir al Girona i la UDG se’l va quedar.
Durant les temporades següents, el futbol es succeïa de forma ininterrompuda a la ciutat i es viva els 365 dies de l’any fins la temporada 1927-28 que marcaria l’inici del declivi de la UDG, com a curiositat dir que aquest any es va trencar la tradició de convidar el Barça per Fires de Sant Narcís i es va convidar l’Espanyol, els directius blanc-i-blaus conscients d’aquest fet van dur a Girona un equip de luxe amb la porteria defensada pel mític porter Ricardo Zamora, de fet tan bo era l’equip espanyolista que li va cardar 6 gols al Girona que per suposat no va poder batre a Zamora en cap ocasió. Malgrat tot arribaven temps foscos pel futbol a Girona: manca de diners, l’ascens que no arribava mai, el camp que no atreia tants espectadors com abans... Aquest any també es publica el “Llibre d’Or del Futbol Català” que estava escrit en català, castellà, anglès i francès en el que es detallava minuciosament la composició i trajectòria de la pràctica totalitat dels equips catalans rellevants. La pàgina 372 estava dedicada a la UDG.L’any 1930 seria el darrer en la vida de la UDG i fins i tot es començava a gestar el canvi cap el que seria el Girona FC, en aquest sentit es va canviar l’escut del club que perdia el lleó i adoptava forma ovalada, malgrat tot continuaven jugant amb la samarreta groc-i-blava. L’Espectacle esportiu era minso i els aficionats es començaven a cansar de la situació i com sempre passa quan les coses no van bé, hi van haver tertúlies i conxorxes i el 24 de juliol a Can Norat es va tancar aquesta pàgina del futbol a la ciutat de Girona, sovint es pensava que s’havia fet per culpa dels fracassos esportius o per motius de crear un club amb el nom catalanitzat però la realitat és que hi havia un rerefons econòmic en tot l’assumpte. Per aquests motiu es va sacrificar la UDG volent fer net i va néixer el Girona FC, amb un escut semblant a l’actual i adoptant definitivament el color blanc-i-vermell a la samarreta.
